L'hora que veus és l'hora que vius 4 (Experiment amb oposicions i comparacions)
Quarta part
Eixa nit van fer l'amor, però a ella li va resultar massa fred, poc original. El marit, un bon amant en el passat, va anar al gra fins que, en finalitzar, no va tardar gens a clapar. Mentre dormia com un soc, per la ment d'ella transcorrien les imatges de París entre les quals destacava la figura d'un home que per casualitat havia conegut en un hotel, i que havia rebutjat. Li’n va saber greu. Amb franquesa, era evident que se sentia incapaç de desxifrar si era inseguretat, comoditat o fidelitat al marit. No li havia parlat de tot això, el més probable era que ell li digués que a quin sant li venia al cap tanta raresa. Per descomptat, ell no li hauria preguntat sobre les últimes modes en roba, pel·lícules, perfums, fins i tot si havia estat amb homes durant l’estada a París. Ben mirat, serviria d’alguna cosa contar-li-ho? De res. Ara per ara, l’aterria la manca de comunicació amb el marit i temia ser una mosca atrapada en una teranyina. Per tant, desitjava fantasiejar amb algú més jove de cabells llargs; es va imaginar que ell i ella corrien nus agafats de la mà pel bosc fins que ensopegaren i caigueren, en eixos instants el jove va posar el cabell llarg perquè la pell d'ella es llisqués i no es fes mal; de seguida la va cobrir amb roba i amb el seu cos per protegir-la del fred i dels animals. Encara que no li havia donat cap poció, ella es va adormir als seus braços, que van fer de jaç alhora que els ocells els amanyagaven en els arbres i canviaven els vents perquè fossin càlids. A ella li calia quelcom nou.
Al matí, la van despertar els raigs de sol dels finestrals de l'habitació que donaven a uns jardins i que li permetien veure les vinyes a la distància; distingia les màquines que treballaven, i en un turó el Toyota Land Cruiser del marit qui supervisava la feina de cada racó de les terres.
La ment d’ella se centrava en el fet que havia desaprofitat l'oportunitat de l'home de París. No volia pas fer-li mal al marit, però no podia esperar a fer-se gran sense aprofitar al màxim els anys que li quedaven. Havia d’arriscar en tots els sentits. Havia de viure el present, sense considerar-se una egoista. Tot i la dificultat vivint en un mas, volia aprofitar les hores per buscar un amant. Tot rodó com la lluna plena. Es va relaxar còmoda i de manera total.
Continuarà…
Joan Guerola
