Els balcons amb estenedors 4
(experiment fent parlar éssers inanimats)
Quarta part
— Algunes de les nostres mestresses xafardegen a tothora. De vegades es passen estones llargues xerrant d’aquesta cosa que els humans anomenen premsa de cor: que en són de bojos, Déu meu! Ara, que també hi ha algunes mestresses que enraonen llargues estones i xafardegen sobre veïns: que si la del quart ho fa cada dia i com no en té prou, es diu que va al darrere del metge de l'àtic. Parlen que és guapot, trempat i divertit, que viu sol i que ella li fa molt de cas. També parlen que sovint s’escridassa el matrimoni del pis cinquè tercer — diu el del balcó amb geranis.
— Sabeu què? —diu el del balcó amb un armari de sabates i una bicicleta de nens.
— Txit! Que ve la meva mestressa a estendre més roba! —diu el del balcó que està molt endreçat i sense trastos pel mig.
Es fa silenci per part dels estenedors que observen com ella estén la roba i fa alguns pessics a les cordes. Al cap d’una estona el mateix estenedor del balcó, carregat de roba, diu:
— Ja podeu continuar. Avui ha fet el ritual d'estendre amb molta paciència. Ja ha marxat. Doncs, com us deia, l'altre dia sentia dir a la meva mestressa que estava embarassada. Algun dia em cobrirà de peücs, de bodies, camisetes de bebès, pijames de cotó, peleles de cotó. És una roba que m’agrada que em posen a sobre per assecar. Us diré una cosa: com m’agradaria estimar la meva mestressa i fer l’amor amb ella. M’enamora.
— Nois? A mi també m’agradaria tenir fills però, però mai no podré — diu el del balcó amb geranis.
— I si després vas a l'atur com el criaràs, o si els teus amos són desnonats, què? —diu el del balcó amb un armari de sabates i una bicicleta de nens.
— Doncs, el marit de la meva mestressa està angoixat perquè, des de fa dos mesos, no cobra del taller de cotxes on treballa — explica el del balcó amb la bossa de roba prou plena.
— I què? A tu tant et fa, no? — li diuen.
— No, no que els meus amos no m’arreglaran el caragol fins que el tindré a punt de caure. El ferro s'oxida, igual que l'intel·lecte, amb el desús; alguna cosa així deia Leonardo da Vinci — li contesta.
Continuarà…
Joan Guerola