Els balcons amb estenedors 2
(experiment fent parlar éssers inanimats)
Segona part
Les agressions del treball i les erosions del temps els afecten la pell, que es fa més rugosa i sense brillantor. Als estenedors els agradaria estar embolcallats i endolcits per les mestresses. Quina sort tenen els cables definits de la llum a sobre dels quals es posen les orenetes a l’estiu; sobre els estenedors es posen alguna vegada els teuladins que, de matinada, piulen com bojos i vénen a fer les necessitats; pitjor seria amb els estornells. I encara com no venen les gavines que pugen del riu: uaf, quin fàstic amb el bec de remenar brutícies. A part de brutes fan uns crits que ensordeixen. Sols els agrada d’elles les ratlles precises que fan en el cel quan volen en grup. Els estenedors no atrauen en comparació a mòbils o televisors que sempre són autèntics depredadors atrapant noves preses. Aquí hi són els estenedors amb les cordes lligades més que en balcons en safareigs fins no se sap, aguantant el que calgui, sense queixar-se: forma part del seu ser.
— I que podem fer nosaltres? Jo també he passat fred. Noi, per bé que no és just que hi farem, sinó aguantar-nos! Els estenedors dels balcons dels habitatges vivim a sol i serena. Envejo els que els estenen la roba de nit —diu el del balcó amb la bossa de roba prou plena.
— Escolta, noi, tu vas de mal borràs. No t’adones que s'han excedit, amb tu? En quatre dies tindràs les cordes que et faran panxa—pregunta el de l’armari de sabates i una bicicleta de nens.
— I això? Per què? —diu el del balcó amb la bossa de roba prou plena.
— Home, que no ho veus? —diu el del balcó amb geranis—. T'han posat a sobre la granota blau fosc, les estovalles, els mitjons apedaçats, uns texans. Va, home, això és per prendre mal. Les teves cordes ja no fan la línia recta més aviat una corba suau.
— Guaita, què vols fer-hi!
El marit de la mestressa és mecànic. Po que pas em queixo —diu el del balcó amb la bossa de roba prou plena, convençut que les cordes no estan forçades i que no es nota res de lluny.
— Estem ben arreglats. Callant no s’arriba enlloc —diu el del balcó amb geranis.
— Saps què et dic? Que bon profit et faci aquesta càrrega de roba! Ja t'ho faràs! No vull pensar com estaràs de cansat. Malgrat tot no ens hem de deixar acoquinar. Fóra bo per defensar-nos, crear una associació de balcons amb cordes per la roba. Jo tinc més sort. Avui m'han posat una camisa de seda, una brusa, calçotets, calces amb encaix i tangues. Els amos vesteixen a la moda —diu el del balcó amb un armari de sabates i una bicicleta de nens.
Continuarà…
Joan Guerola
