Els balcons amb estenedors 1 (experiment fent parlar éssers inanimats)
We cannot change anything until we accept it. Condemnation does not liberate, it oppresses. Carl Jung
Primera part
En un matí assolellat d’un diumenge d'hivern les cordes de polipropilè o d’acer plastificat continuen lligades amb nusos a unes barres d'acer galvanitzat instal·lades en les baranes dels balcons. En les primeres hores glaçades, els estenedors emprenen un debat.
— Perdoneu-me si no esteu d’acord. Penseu que els pares varen ser forts, van lluitar i van aconseguir algunes llibertats i algun benestar —diu l'estenedor del balcó amb geranis intentant de convèncer els veïns —. Ara no estem pengim-penjam i fent panxa en una paret qualsevol.
— D’acord. Tanmateix, a l’hora de la veritat tots els estenedors van quedar submisos a les mestresses, eh? —diu el del balcó amb un armari de sabates i una bicicleta de nens.
— Bé el que vulguis. No em diràs que no van aconseguir alguna llibertat física i emocional. Malament rai si callem a tot. No ens hem d’acoquinar. Fóra bo per defensar-nos, crear una associació de balcons amb cordes per la roba. He passat fred tota la nit a serena. Quines ganes tinc que em cobreixen de roba les cordes i, si pogués, em calaria un abric. Per això si hi hagués un horari que fixés que s’ha d’estendre la bugada de nit, no n’hauria patit, de fred —es queixa el del balcó amb geranis.
— No siguis capsigrany. Em ve molt de riure. Si amb prou feines he intercanviat tres paraules amb estenedors de balcons veïns. Hem de tenir més confiança i menys suspicàcies, ho hauríem de treballar entre nosaltres —diu el del balcó amb un armari de sabates i una bicicleta de nens.
— Aquí vaig jo, precisament. Cal obrir-nos perquè si no ens coneixem, no podrem tenir-nos confiança. Així ens podem organitzar per alguna cosa, no? A mi la mestressa em va fotre un cop i em va fotre una estirada de corda de cal Déu perquè creu que em van caure les agulles d’estendre quan de fet és una ximple amb mans de mantega —diu el del balcó amb geranis
Els balcons amb estenedors saben que no són monuments. Ni balcons modernistes ni balcons amb vistes al mar en una cala de Begur, però donen molt de servei de manera submisa i aguanten el que calgui, sense queixar-se, sense que ningú els ho agraeixi; es pot comptar amb ells a tothora. Només exigeixen un respecte mínim per ells i pels seus mestres, que fa temps que aguanten.
Continuarà…
Joan Guerola
