El garrot vil 7
Setena part
D’ençà que havia pujat pel camí empinat i, des d’abans de l’emboscada dels bandolers, el mossèn no havia parat de resar el rosari. El sergent Sendra va fer un gest als subordinats perquè obeïssin les consignes. Tot i que els va donar ànsia creure el mandat, van deixar caure les armes sobre la terra dura. El sergent es mantenia amb un puny tancat alhora que amb els muscles una mica caiguts perquè cada volta veia més i més bandolers vinguts del territori i sobretot perquè no podia complir l’execució del masover de Cubelles davant de les autoritats i davant del públic que havia vingut de lluny per presenciar-la. Potser ell pensava que un cop tenien algun bandoler davant dels nassos, el millor seria donar-li una bona tanda d'assots i manar que li disparessin a boca de canó. També va donar un cop d’ull al botxí que va anar traient del coll del primer dels condemnats el collaret de ferro travessat per un cargol acabat en una bola. Al costat del sergent, hi era el senyor Joan Puig, per al qual treballaven els criats assassinats, i també hi eren les autoritats que veurien que els ciutadans de la ciutat no podrien recobrar la vida tranquil·la.
— Guaita, pare, el que està fet el Gat del nostre poble.
Va enviar per l’aire el trabuc al Manco de Calderón que el va empomar al vol amb la mà esquerra, ja que de la mà dreta li faltaven tres dits; de seguida el Gat va inspirar aire i, en soltar-lo, va fer un salt des de la teulada al brancatge d’una alzina del costat. Llavors va introduir un peu sobre una clavellina d’aire i l’altre en un forat de la paret, es va deixar anar fins que es va agafar d’una reixa situada a sota i des d'allà fer un salt fins a terra. Hi havia molta gent vinguda de la ciutat i de pobles de la comarca, fins i tot del mateix poble del Gat, per presenciar l’execució i alliçonar els fills. En el públic, sobretot els nens, no s’havien imaginat l’habilitat del Gat.
Continuarà…
Joan Guerola
