El garrot vil 6
Sisena part
L'ermita i l’era del davant estaven envoltats d’algunes roques en un tros de sòl eixarreït i per un altre dels costats hi havia bancals de garrofers i d’oliveres que de seguida serien testimonis de com el garrot vil se li clavaria per les espatlles i li penetraria el cos fins a sortir-li pel davant. Alguns pares estaven obligant els fills, entre vuit i tretze anys, a presenciar l'execució a la fi d’escarmentar-los perquè s'adonessin del que li passava a la gent que es dedicava al bandolerisme. No volien que els fills s'hi dediquessin més avant. De sobte va retrunyir per tot l’entorn un miol que va deixar tothom glaçat. Un dels nens va cridar:
— Fotre, mireu, el Gat d’Otos. Està a peu dret dalt de la teulada de l’ermita.
I el bandoler anava a peu de gat. Es movia amb rapidesa i un silenci tan gran que ningú no el sentia.
— Armes a terra i no hi hauran morts. Esteu envoltats per una legió de trabucs —va dir el bandoler, encimbellat en un vessant de la teulada i en eixos instants es van sentir els sons dels gallets de les armes—. No ens obligueu a prémer-los.
Sense esperar-ho, tothom va quedar que si els punxaven, no els treien sang.
Van començar a aparèixer trabucs de bandolers amagats dalt dels garrofers i de les oliveres.
— Ja heu sentit el Gat d’Otos: armes a terra! Que ningú es mogui ni surti corrents—va cridar en Josep de la Tona i va disparar un tret a l’aire que va retronar enmig d’un silenci esfereïdor.
En Camot i en Cameta, que tots dos empunyaven trabucs, perfectes coneixedors de penya segats, avencs i rierols als fons dels barrancs del terme de la seva ciutat, van sortir de darrere d’una roca i els van dir:
— Atureu el garrot vil i allibereu el masover de Cubelles i d’altres saltamarges.
Tot seguit anaven apareixent més bandolers com si fessin una rotllana entorn d’una foguera que en eixa ocasió eren públic, autoritats i els que anaven a ser executats. La colla de bandolers actuaven amb tal coordinació ni que l’indret fos el seu catau natural.
Continuarà…
Joan Guerola
