El garrot vil 3
Tercera part
Per sort no es va torçar el turmell encara que coixejava una mica i trontollava, duia els peus plens de bombolles. Anava com un gos perdut amb la boca oberta més enllà de qualsevol límit, amb la llengua fora i de costat ressecada pel ponent fort que li anava en contra, de vegades rebia cops furiosos d’alguna rama; per tot plegat sovint havia de seure a reposar: fotre, quin mal feien les cames. Bevia aigua d'alguna codolla o d'alguna riera. Mullava un tros de roba i el posava als peus i a les cames per alleugerir el dolor. En algun indret trobava coves on dormia sobre un jaç de matolls barrejats amb brots de pi, sempre amb la faca esmolada que portava a la cintura i el trabuc a prop de la mà, vigilant qualsevol fressa de fora, el xerric d’una branca que el vent anava fent caure o potser l’esclafit que feien llebres o porcs senglars, almenys això el prevenia de possibles mals pitjors. Renegava, delirava, malparlava contra els malparits dels terratinents que feien passar gana a la seva família: cagon l’hòstia, ni fent servir l'arada i l'aixada en els terrers d’ells durant més hores encara, haurien tingut per menjar. Tot i això es preguntava per què havia fet el robatori si corria el risc que en la seva família mai no poguessin gaudir dels diners, ja que el més segur era que el perseguirem fins a detenir-lo.
En acabat de dormir seguia donant voltes pels turons amb l’esperança de trobar una sortida de bosc. Només portava els diners del robatori que no li servien gens per menjar i dubtava si arribaria a fer-los servir en algun moment més endavant. Li roncaven els budells. Menjava glans o trossos de fulles tendres. Defallia. De sobte li va semblar que veia un camí que portava al pla de Mallaura, més enllà de la creu del terme de Fontanars. Era evident que també podrien ser visions, ja que caminava rendit i abstret. Però no, aquest cop anava de debò. Va aconseguir sortir-ne i va prendre un camí que coneixia fins a la casa Lluch i d'allà es dirigiria directe al mas de Cubelles. No es volia fer veure perquè algun altre masover que li tingués gana el podia trair i avisar els guàrdies.
Continuarà…
Joan Guerola
