El garrot vil 2
Segona part
El masover del mas de Cubelles i una colla de saltamarges van traçar un pla per entrar a robar al palau més important de la ciutat. Van trucar i, des del carrer, van dir als dos encarregats de vigilar que eren treballadors que havien d’esporgar arbres dels jardins. Sabien que els amos de la casa i la major part dels treballadors del palau eren a la missa de Dijous Sant. Amb les cares amagades i trabucs en mà, van assaltar el palau sense deixar testimonis. Van lligar els dos encarregats i els van degollar. Van furtar joies i diners: el van deixar sense un clau, ben escurats. Sortiren ben de pressa, prengueren una senda que portava a un bosc de pins on es repartiren el botí segons l'acordat. Llavors es van separar.
Havia anat rodó. I confiava que la tornada a casa millor, ja que rumiava de tirar-se a la muntanya per no ser descobert. No li preocupava el que dirien per la ciutat, segur que culparien als bandolers. Cada cop que passava alguna cosa dolenta, els hi tiraven la culpa.
El masover va agafar unes dreceres i s'endinsà pels boscos de la solana el sotabosc i les males herbes dels quals li van donar seguretat i aixopluc. Allà no hi podia ser vist i els guàrdies no el podien sorprendre en qualsevol lloc o moment inesperat. Allò que el protegia a poc a poc es va convertir en un parany que el va fer vagar per la serra més del compte. Quina cosa.
Continuarà…
Joan Guerola
