Elna, un viatge en el temps 3
Tots dos van berenar té amb unes galetes. Ella va treure fotografies, les van acomodar al seu davant i, malgrat l’edat que li provocava arrugues i llavis frunzits, se'n recordava dels nens i nenes que hi van néixer. La majoria eren de refugiades que anaven fugint de la guerra civil espanyola creuant els Pirineus. També hi havia les que fugien del nazisme.
Qualsevol dona violada i embarassada als camps de concentració d'Argelers i Sant Cebrià, situats entre canyissars, la sorra de la platja i el mar, estava condemnada a perdre el fill o, encara pitjor, a morir en el part i acabar soterrats en l'arena.
L'esperança era arribar a la Maternitat d'Elna on els nens vivien d’una manera una mica més normal. Ell li va explicar la vida després que la Maternitat d'Elna fou tancada per la Gestapo en 1944. Un passat comú que atrapava els dos.
Quan les dona embarassades hi arribaven el primer que Elizabeth feia era donar-los aliments perquè estiguessin fortes abans del part i que en acabant poguessin donar el pit a les criatures nascudes. Mares i fills es podien rentar en uns recipients a la vora de la llar de foc. La gent de la Maternitat collia hortalisses i verdures d'algun bancalet dels voltants que les dones treballaven, a més a més hi havia corrals amb animals.
En eixos moments, l'home va fer uns gestos de dalt a baix uns segons abans de dir-li:
—He comprat el mas d'Elna i l'he fet restaurar.
—Si no fos tan gran, m'agradaria anar-hi —amb la mirada als ulls d’ell.
—Com m'agradaria que fos veritat.
—Cada nen que naixia era una emoció i una alegria més. Així va ser fins a arribar a més de cinc-cents. I entre ell tu, Antonio. Et vaig falsejar el nom perquè la Gestapo podia acusar de qualsevol cosa a ta mare i que no descobrís que eres jueu.
Joan Guerola
