Elna, un viatge en el temps 2
L’Antonio va entrar dins l’edifici. Parets en mal estat, olor de florit, rajols arrencats, envans caient. Un anacronisme voler recuperar vivències. No aconsegueixo captar res ni hi ha esperança de trobar alguna joguina, peücs o jerseis de llana, monologava. De sobte va arribar a una saleta que tenia finestrals assolellats i amb una llar de foc on prop solia haver-hi una banyera, unes cunetes per terra, i en prestatges també hi havia bolquers, mantes i mudes; s’hi va aturar i va somriure amb satisfacció. La memòria se li il·luminà i el va empènyer a quedar-se el mas.
Va signar els documents de compra davant de notari. En acabat, per fer la restauració es va gastar força cèntims a primeries de la dècada del 1990. Va quedar digne de ser visitat. Ell va tractar que la sala amb una llar de foc quedés el més semblant possible a finals del trenta-nou. Ara volia descobrir la dona que el va ajudar a néixer i que va cuidar d'ell i de sa mare.
Els mateixos pagesos a qui havia comprat el mas, li van dir que en altres temps havia estat Le château de Bardou, que hi havia estat una dona suïssa coneguda com a Elisabeth Eidenbenz pertanyent a la Creu Roja Suïssa la que estava al davant.
Ell la va buscar. Va regirar cel i terra fins que va descobrir que residia en una casa a Àustria.
—Qui és vostè? —va preguntar Elisabeth—. Passi, passi i asseguis —li va fer una mirada com si el conegués des de naixement.
—Hola jo sóc l'Antonio. Crec que vaig néixer a Elna —li va dir parlant amb el cos dret.
—Antonio? No en recordo cap —va dir ella que de manera evident ja perdia facultats de memòria.
—Sí, senyora. Pensi una miqueta.
Ella es va posar la mà al front com si tractés d'arrancar una teranyina del cap.
—Ah, sí. Tu ets l'Antonio, ja, ja! Vas néixer a la Maternitat d'Elna on va arribar la teva mare embarassada.
Llavors la dona i ell es van abraçar. Els van caure llàgrimes de l'emoció.
Continuarà…
Joan Guerola
