Elna, un viatge en el temps 1
L’Antonio, un home elegant, va baixar del cotxe i s'hi va acostar a uns pagesos catalans francesos que treballaven uns bancalets de carxofes. Ells no devien haver sentit que el cotxe s’havia aturat en el camí prop d'ells a causa de la tramuntana que bufava forta i que xiulava. L’Antonio els va preguntar cridant perquè el sentissin:
—De qui és el mas? —el va assenyalar amb els dits.
—És meu però mai no l'he fet servir. El vaig comprar junt amb els bancals a un exalcalde de Perpinyà, ja fa molts anys
—Està en mal estat —va dir l’Antonio amb les mans obertes i va mirar a la cara al pagès.
—Sí, la teulada està malament i tota l'ala esquerra està caient.
—L’hi compro —ell es movia amb seguretat i amb el tors obert, es va fregar els dits de les mans amb calma.
—No cal dedicar-hi temps ni diners —va dir el pagès amb sorpresa, ja que mai no havia pensat treure'n cap profit. Al contrari, l'hauria deixat caure. Restaurar-lo era massa car. Es preguntava per què voldria un mas vell i ruïnós. Era clar que no li va donar massa voltes a l'assumpte. Només l’interessaven les terres i el mas li era ben igual.
—L’hi compro —va repetir l’Antonio que devia tenir un bon grapat d'euros.
Era evident que el pagès degué pensar que a ell tant li feia però abans que tingués temps per canviar d’opinió va decidir vendre.
—I mai l’ha fet servir?
—Sempre ha estat buit, bé no, pels volts de les guerres li vaig deixar a una dona que el va fer servir com un centre on tenia cura de dones embarassades i on naixien nens. Dones refugiades procedents dels camps de concentració d’Argelers i de Sant Cebrià. Va ser tancat abans del 1950.
Continuarà…
Joan Guerola
