Edició 2311

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 22 de novembre del 2024
Edició 2311

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 22 de novembre del 2024

Contes d’en Jan Bosch 208 Digues-me, que fas aquí? 27

|

- Publicitat -

Digues-me, que fas aquí? 27

Publicitat

Vint-i-setena part

SEC 41 ‑INTERIOR / CASA DE VERÒNICA / TARDA/ VESPRE

(Continuació)

Verònica

S’arregla el cabell amb la mà.

Li has dit al teu pare que parli amb coneguts, que m’ajudin a buscar editor? Sóc realista. Estic tipa de destruir contes i fer versions des de fa un piló d’anys. si no els publico, al final em quedaré sense cap dels trenta contes perquè mai no trobaré la forma perfecta, la que m’agradi a mi. Amb tants llibres que es publiquen i que són pures escombraries! Que cal tenir per publicar-los? Potser millor seria publicar-se’ls i buscar un crític per anar-se’n al llit i que et doni un cop de mà.

Guillem

Sense rumiar però sense empipar-la.

Ara estàs de vacances, tu saps teoria literària i tens tècnica. Pots tornar-los a fer però has de seguir amb disciplina i no rendir-te.

Ben assegut en la cadira, la mira als ulls.

Al meu pare no li he dit pas res. No goso. Si ho fes, la mare començaria a preguntar i preguntar. Tinc por que ella descobreixi el que m’està passant amb tu.

Verònica

Prem massa els llavis.

En una paraula que no rebré ajuda teva. Quan algú et diu alguna cosa així com ‘po que t’entenc’ és que pretén fer-se el despistat. Quan algú diu això és perquè no li interessa la qüestió. Semblava com si de sobte digués: que plourà demà. Davant el panorama, potser millor que em dediqui a viatjar o a fer esport.

Guillem

Confús i a la defensiva.

Ploure demà, no ho sé, ara sí que plou.

Ironitza i li fa broma.

Em sap greu però és que no conec ningú. Ho sento de debò. De totes maneres, preguntaré.

Per cert, aniràs a la manifestació pels presos polítics de diumenge? Té de lema 'Ni presó ni exili, us volem a casa’.

Verònica

Sí. Sí que hi seré. Aniré amb unes amigues. Així que tu no tornaràs.

Ell fa un gest afirmatiu.

Per què no esperes que pari la pluja?

Guillem

Es mou en la cadira  i al final s'aixeca

Sembla que ja plou poc.

No sap si li està prenent el pèl o si està segura que tornarà.

Ell s’acomiada i s’allunya de pressa. Un cop és sol al carrer es queda dubitatiu.

Guillem

(Per a si mateix)

Que haurà volgut dir amb ‘te n’adones que no ets ningú’? Vol dir-me alguna cosa definitiva? A mi em sembla que té un to de sentència definitiva.

En Guillem va per sota balconades per protegir-se de la pluja que el pot deixar xop encara que ja no plou gaire. Les terrasses dels restaurants estan buides de turistes però dins els menjadors estan plens. Camina per sota els porxos de la rambla. En arribar a Pont de Pedra quasi ja no plou. La tempesta ha passat i ha refrescat força. Ell esternuda, va una miqueta mullat i sent fred. Per sort, aviat agafa el Fiat 500 i marxa.

SEC 43 ‑ EXTERIOR / JARDINS VORA A L'ESGLÉSIA DE SANT PERE DE GALLIGANTS de GIRONA / TARDA

Placeta darrera església Sant Pere de Galligants i al costat contrari del capitell Rosassa. Un lloc preciós amb bancs per seure sota els arbres que protegeixen del sol. També hi ha una font més a redós de l'església des d’on hi ha vistes precioses cap a la catedral i els boscos de darrere. Hi ha uns ratllats en les parets de l'absis romànic que deu haver fet algun desgraciat que expressa la seva inadaptació social.

Guillem

La mira però sense fixar en excés la mirada i sense parpellejar

Aquest lloc és molt maco però preferiria canviar, vols que anem cap a Sant Daniel?

Carla

Li envia un somriure de calidesa

Sí, millor. Vull dir-te unes coses però en un lloc més solitari. Tinc por que em sentin encara que no creguis les parets escolten.

Guillem

Si vols dir-me les teves notes de final de curs, me les pots dir mentre hi anem de viatge encara que és curt.

Carla

Ja t’ho diré més tard.

Continuarà…

Joan Guerola

Publicitat

Opinió

Minut a Minut