Digues-me, que fas aquí? 26
Vint-i-sisena part
SEC 41 ‑INTERIOR / CASA DE VERÒNICA / TARDA/ VESPRE
(Continuació)
Guillem
Trata d’expressar-se movent la mà esquerra amb energia
Fem perfecta la república, doncs. Hem de lluitar-hi. D’altra banda, t’agraeixo que jo hagi pogut aprovar l’assignatura de literatura catalana moderna. Volia saber com és que hagi aprovat si he faltat molt a classe. El més segur és que jo vagi fluix en literatura en el futur.
Verònica
Asseguda a la seva esquerra
Doncs, crec que t’equivoques. Tu llegeixes més literatura que tots els companys teus plegats. A més a més, tu escrius i investigues altres formes d’escriure poemes. No et diré que t’he aprovat per quatre estones d’amistat. Boja estaria si ho hagués fet per quatre moments de sexe.
Guillem
Escolta’m. No vull saber el motiu exacte pel qual estic aprovat. El fet és que ho estic i em va perfecte. Gràcies també per les teves instruccions per millorar l’escriptura.
Ella s’aixeca, se li acosta i se’l queda mirant als ulls. Li fa petons. Ell sent el cos d’ella nu, no pot evitar resseguir-li l’espatlla amb la mà i baixar-la fins a les natges. S’abracen i es besen profundament. Ajaguts al sofà, cada petó porta més desig i acaben despullant-se tots dos i fent sexe. Se senten més trons i torna a ploure fort.
…………
Una estona més tard.
Guillem
Si jo fos tu… Bé… Jo diria que tindria precaució. No tens por de tenir problemes amb el que fas amb un alumne? No seràs.
Verònica
De sobres saps que no.
Guillem
Precisament, no ho sé.
Verònica
Suposes que hauria de tenir por i anar en comptes, no?
Fa una aturada.
Però nen, que ja tens més de vint anys. No, no és el meu estil enredar-me amb menors. A més a més, tu no ets cap menor, eh?
Guillem
No sé què cerques en mi quan tens massa homes. Ets una professora diferent: no estàs casada, ets liberal i no vols dependre de ningú.
Verònica
Es fa cap enrere i es bloqueja amb els dits i les cames.
Això és una bajanada. Com que què cerco? El mateix que tu i que tothom: entreteniment i plaer, sembla poc? Vinga, noi, no et facis el ximple. Passar-ho bé, això busco. Ni més ni menys! Com tothom.
Guillem
Això és cert.
Verònica
De fet, jo t’ho he donat tot, sí, tot. I tu, què? T’he donat passió i sexe, t’he ajudat a poder aprovar encara que no m’agrada dir això, t’he aconsellat per millorar els poemes de franc. I tu? Ja m’has donat opinions sobre els meus contes? M’has ajudat a buscar editorials, potser coneixes algú que em doni un cop de mà
Guillem
Sí, bé, és veritat. Sí, és clar, tens raó.
Guillem s’atura i calla uns instants. Continua.
Començo a preparar la meva marxa a Barcelona pel curs que ve. Tinc una amiga amb la qual surto.
Verònica
Mou una miqueta el cos de manera pautada. Parla amb tranquil·litat i parpelleja a poc a poc.
No en trobo com tu. N’hi ha molts, d’homes, però bastants d’ells són idiotes i no m’agraden. Els interessa tenir cossos musculats, alguns amb tatuatges; no m’agraden. Espero que tornes, tindràs la porta oberta. Potser allí, a Barcelona, te n’adones que no ets ningú, que et falta l’estima de la proximitat.
Quan acabes de llegir els contes que et vaig deixar, pots venir i tornar-me’ls. Tens l’estiu per davant o fins quan vulguis, això si no els he publicat abans. Recorda que em vares dir que preguntaries algú que conegués d’editorials.
Guillem
Que coi vols dir? Po que t’entenc.
Continuarà…
Joan Guerola
