Digues-me, que fas aquí? 24
Vint-i-quatrena part
SEC 40 ‑ INTERIOR – PIS GUILLEM – MIGDIA
Mireia s’acosta a en Guillem i li fa un petó. Ella seu amb les dues cames unides en paral·lel.
Mireia
Estic molt contenta que hagis aprovat totes les assignatures del curs, inclús has aprovat literatura catalana, wau, que bé!
Guillem
Això demostra que m’he esforçat bastant.
Mireia
Ella està asseguda i intenta controlar els moviments.
No sé com has fet possible que ho hagis aconseguit, ja que has faltat prou a classes de literatura catalana. Has fet prou el gandul, no em diguis que no! Encara recordo quan sorties amb la moto. No sé cap on anaves. Potser a buscar racons macos com la Vall de Sant Daniel o la Vall del Llémena per inspirar-te per escriure poesia. Un d’eixos dies vas tenir l’accident. Com vaig patir, Déu meu!
Guillem
Treu pit davant les opinions de la mare.
Veus com tot és possible. I pensar que tu ja volies denunciar a la professora igual com aquella vegada que la mare d’un alumne de batxillerat que va suspendre amb 2,5; llavors la mare d’eixe alumne volia denunciar la professora. Hi ha gent ben boja.
Mireia
Meneja el cap amb intencionalitat
De totes maneres, no m’ho negaràs, que és estrany. Un alumne que sovint no assisteix a classe és normal que no aconsegueixi l’aprenentatge necessari. Ara, potser pot aprovar, com en el teu cas. Tu saps d'escriptura.
Guillem
Per moments queda assegut en una posició forçada
Com que potser? Encara dubtes?
Mireia
Intenta justificar els seus punts de vista
Vull dir que ara aproves però en el futur, a causa de la falta de base, pots tenir problemes amb alguna matèria de literatura. Llavors a l’hora de la veritat aquest aprovat resulta un nyap.
Guillem
Molest per les afirmacions de la mare.
Jo no diria tal extrem. A més a més, tu sempre vols anar fil per randa. Cerques tres peus al gat. A criticar-me i veure l’aspecte negatiu per minvar-me l’autoestima. És així com vols que ens estimem?
Mireia
No és pas veritat. No et critico gens. Vull el millor per tu, Guillem, comprèn-me!
Guillem
Ell està assegut sense encreuar cames i amb els peus a terra. Les mans amb les palmes obertes.
Això no t’ho creus ni tu. No et crec ni gota. El fet és que, t’agradi o no, he aprovat i, ara per ara, vaig avançant en la carrera d’una manera brillant. L’any que ve seré a Barcelona estudiant. Si el papa no em diu el contrari.
Mireia
No sé com te les arreglaràs tu sol. Aquí ens tens a nosaltres i t’ajudem.
Guillem
No et preocupis, un poeta sap com administrar el temps lliure i la solitud. No m’agrada que em creïn ansietat.
En Guillem deixa les notes sobre la taula del menjador i surt.
Un cop és sol i fora de casa.
Guillem (continuació)
Per a si mateix.
He d’escapar d’aquí. És insuportable i tossuda com una banya de marrà. No ens entenem. És inútil tractar de convèncer-la en res. Mai no estarà de la meva part. Tinc una mare que em vol controlar tot. Cal anar-me’n a estudiar a Barcelona.
Continuarà…
Joan Guerola
