Digues-me, que fas aquí? 22
Vint-i-dosena part
SEC 34 ‑ INTERIOR – PIS GUILLEM – MATÍ
(continuació)
Guillem s’estira al llit i sent música del youtube. Deixa perdre el temps a la recerca d’imatges, d’idees. Té una llibreta petita a la vora i un llapis. El piano i la veu de Nick Cave inunda l’habitació. “So keep your candles burning And make her journey bright and pure”
Però la cançó que més impacta és Where The Wild Roses Grow, quan Nick canta el vers “And I kissed her goodbye and said, 'All beauty must die'…” S’incorpora i comença a escriure versos en un quadern. En acabat, els passa a un Portfolio. Escriu acompanyat d'altres cançons d'en Nick. En acabat, plega d'escriure, tanca l'ordinador i surt a prendre l'aire perquè té una mica de mal de cap.
SEC 35 ‑ INTERIOR – BANC D’EN TONI – MATÍ
Més o menys a la mateixa hora en Toni és a l’oficina.
Primer pla de dos ordinadors. Maneja el ratolí d’un dels dos, l’altre manté una imatge d’un compte corrent d’algun client i un full de càlcul amb el quadre de pagaments fets i de pendents d’una hipoteca. En acabat, ell atén un mòbil en el moment que sona un telèfon fix. L’aixeca per dir: un moment si us plau.
Toni
Parla pel mòbil una estona fins que li diu:
Ja parlarem, ja et trucaré més tard. Un client truca a la porta del despatx.
En Toni fa entrar un client i li demana que s’assegui.
Client 2
Em truquen cada dia uns advocats. Diuen que tinc un descobert de 200 euros en interessos d’un antic compte corresponent a un banc en crisis i que va ser rescatat per l’estat i comprat pel banc al qual la seva oficina forma part.
Toni
Encara que no assumeix una posició extremadament còmoda, ell l'escolta.
I per què no va tancar el compte?
Client 2
El client 2 té les cames i els peus creuats.
Francament se’m va oblidar. No vaig pensar que existís aquest compte. El tenia oblidat.
El més natural seria que si un banc desapareix, també ho fessin els seus comptes corrents.
Toni
Entrellaça els dits
Les lleis són així i vostè té un descobert en interessos. Se n'ha de fer càrrec.
Client 2
No em faci somiar truites. Per a mi són les lleis i pels que han ensorrat els bancs on són les lleis? I ara els advocats del banc seu em persegueixen, ja que cada setmana m’assetgen trucant per dir-me que pagui interessos per valor de 150 euros.
Toni
Toni fa una cúpula amb els dits de les mans
Les lleis són així i vostè té un descobert d’un compte que hauria d’haver tancat fa temps.
Client 2
Gesticula amb els braços
Sí, ja li he dit que són d’un compte corrent que tenia i que no ho recordava. No van ser prou amables ni per enviar una carta en la qual m’haguessin dit que han detectat un compte corrent que no està operatiu ni disposa saldo i que procedirien a cancel·lar-lo si no m’hi oposava.
Toni
El cap d’en Toni apunta cap a les pantalles dels ordinadors però el tors sí que apunten al client 2. Toni colpeja lleugerament els dits contra la taula.
També és la seva responsabilitat. Les lleis són així.
Client 2
S'encongeix d'una sola espatlla. Es dirigeix a en Toni sense aturar.
Espero que les lleis també s’apliquin als que dirigien el meu banc i que vostès han adquirit per valor d’un euro. Només amb interessos de client antics com jo, ja el poden anar sanejant. Els dirigents de l’anterior banc són uns xoriços. I el banc que vostè representa no té cap ètica ni moral. I són uns lladres. No penso pas tornar a posar els peus aquí. Ara pagaré els interessos però trauré la meva nòmina del seu banc. I la meva targeta d’American Expresss vull que quedi no operativa a data 30 d’aquest mes.
El client 2 parla atabalat i sense coordinar les frases, repeteix idees i amenaces.
Client 2
Frega el nas tapant-se la boca. Força empipat. Movent molt els braços.
Són uns lladres. Això és el que són. No penso tornar aquí. No pensen pas en la gent. Només en desplomar-la.
No tornaré a sentir l’olor que fan aquestes oficines quan les netegen.
S’aixeca molt emprenyat i fotent crits. Se’n va cap a la porta, surt i torna a tancar, per sort no donant una portada.
Continuarà…
Joan Guerola
