Digues-me, que fas aquí? 21
Dinovena part
SEC 34 ‑ INTERIOR – PIS GUILLEM – MATÍ
Guillem està assegut en una cadira davant d’una taula que té un ordinador al costat del qual hi ha una llibreta. Se sent el concert d’oboè i violí de Bach. Escriu versos en la llibreta com a esborrany. Consulta la pàgina web de rimes en català. Més d’una vegada fot una tirada arranca el full de paper de la llibreta, en fa una bola de paper i el llença a la paperera des de lluny per intentar fer cistella com si jugaria a basquet.
Entre l’Allegro i l’Adagio truquen a la porta.
Mireia
Puc entrar?
Guillem
El noi treu veu des de l’ordinador i la deixa suau.
Es recolza sobre el colze esquerre
Sí, mama, passa.
Mireia
Li toca el braç de manera fugaç
Guaita, Guillem, sé que et pot empipar que entri interrompent la teva creació.
Diu ella amb una rialleta sufocada.
Guillem
No hi fa res. Seu, mamà.
Mireia
Sóc la teva mare. No sols vull que estudies com abans sinó que creïs, que escriguis poesia. Tanmateix també vull que em diguis si el passa alguna cosa per ajudar-te, crec que m’entens que no ets un ximple. Per moments també penso que si suspens, doncs això tant me fa. Vull que estiguis bé, em comprens?
Guillem
Segueix assegut amb mans i peus separats, dits relaxats també.
Amb la cara apuntant a la mare que li acaba de parlar.
Un moment, mama. No comencis sempre amb el mateix, d’acord?
Ell s’irrita. Continua.
Guillem
(Continuació)
Sí, estic com absent a part que em puguis veure un aire de desanimat. No cal que m’ho diguis, que ho sé de sobra. No hi facis cas al meu tarannà de desanimat
Mireia
Obre els braços a la meitat de l’alçada dels seus braços
Vull ajudar-te si no saps sortir-ne dels teus problemes. Potser són problemes d’amor.
Guillem
Això són coses meves. Em sap greu dir-ho però tu no n’has de fer res.
Mireia
Amb tendresa
Fa moviments repetitius per calmar-se. Fica els llavis cap a dintre.
Que dius ara! Jo sols em preocupo si estàs deprimit o si no vas a classe per algun motiu. Qui sap si he de buscar un psicòleg perquè t’ajudi.
Guillem
No suporto les preguntes invasives, algunes de mal gust i innecessàries, d’un psicòleg. De moment estic bé. T’agraeixo el que fas per mi i el que fa el papa.
Mireia
Pobre, tota la vida treballant en un banc i guanyant prou per tothom.
Guillem
Sí, és veritat. Ell em paga tots els estudis i tu em cuides com ningú. Però, ara per ara, no em cal ajuda perquè em sento bé: a més a més aprovo i escric poemes. En tinc molts, vols veure’ls? No t’amoïnis si no els entens. Quan pugui, les presentaré a un editor.
Mireia
Saps que fem i et donem tot el millor i desitgem que estiguis bé. Em sap greu dir-t’ho però pateixo a vegades.
Guillem
Està assegut amb una postura còmoda.
Us estimo molt. Tu em dónes el millor, tens cura de mi d’una manera impecable, menjo com si estigues en el millor restaurant, la roba planxada i tot fet i ordenat. Convindria que jo no us donés tanta feina, per això aniria bé que marxés a Barcelona el curs que ve. El meu pare m’ho paga tot. Li estic molt i molt agraït també.
Mireia
S’està fent gran. Ja no et faré més nosa.
La Mireia se’n va i en Guillem es posa a sentir el concert para dos violins en re menors i s’estira sobre el llit. Es queda abaltit.
Continuarà…
Joan Guerola
