Monòleg interior 3
Tercera part
Em fas petar de riure quan vols fer una novel.la amb multi perspectivisme. Visions, sovint contradictòries, que canvien segons el narrador i que hauràs de relligar, si n’ets capaç, de manera coherent… Uf! Com pretens fer pensar els lectors, si en tens, és clar. Per què i des d'on vols que se’t retirin; t’ho dic, encara que no em facis cas, que no aconseguiràs arribar a port perquè et faràs un embolic amb els tons de les veus narratives. És obvi que, tard o d’hora, acabaràs per deixar-la en un calaix de l'armari. Doncs, hi estarà bé, que descansi.
Res de novel·les de dogging ni bondage com tampoc d'una dona, amb més anys que arrugues té una pansa, i el gos amb dosis de repel.lent… Per què no puc fer-ne una que tingui de tema la gelosia en una parella de hipsters amb el posat ‘chill-out’. Ah, i fent servir narrador omniscient. No perquè vulgui narrar sobre fets insòlits o sobre humor sinó més aviat faria servir un omniscient entre el vessant psicològic i el vessant de l'esdevenir a la fi de tractar les relacions dels hipsters. El lector vol que no l’avorreixis amb el multi perspectivisme, ja t’ho he dit. Si et ve de gust, això només per tu que en saps molt. A mi em sortiria un pastitx si he de tenir present tantes veus narratives, què hi farem.
I quan l’acabi d’escriure, diré: bo, ara, estimada novel.la, com una faraona dormiràs en un calaix, amb l’USB fet servir i amb les riqueses en or i en sentiments que calgui, com a Egipte. M’hi dedicaré a escriure altres coses? Tal vegada. Ja t’he dit que, sembla mentida voler crear-se angoixes, no perdis el temps ni tampoc l’hauria de perdre jo en premis literaris amanyats ni en editorials que no miren la qualitat…
El que donaria per tenir una novel·la com aqueixa, em comenten alguns despistats d'ànima bondadosa. Potser, sí, els agrada l’estil i l’originalitat… Deixem-ho córrer.
Continuarà…
Joan Guerola
