Digues-me, que fas aquí? 18
Divuitena part
SEC 32 ‑ INTERIOR – PIS VERÒNICA – VESPRE
Guillem està assegut al costat de Verònica al sofà. Avui ella vesteix moda pin-up
Verònica
Com va, maco?
Guillem
Anar-hi anant.
Verònica
Feia temps que no venies. Si no vens, no podem fer res per donar-te consells per millorar com escriure les imatges poètiques. Tampoc vens a classe de literatura, que vols suspendre-la?
Guillem
No la vull suspendre, no. No hi vaig perquè no puc.
Verònica
Jo necessito parlar amb tu seriosament. Estàs en deute amb mi. Et puc donar el que tu vols.
Ella se li acosta més. No sembla fer-se el més mínim problema. Li posa els dits la cara i de sobte la palma de l’altra mà l’hi posa al pit i l’empeny de manera que el fa caure sobre el sofà.
En un llampec li treu les esportives i els mitjons. Segueix amb rapidesa quan agafa crema d’un pot i l’aplica als peus. La palma d’una mà de Verònica la deixa relliscar amb finor en la planta del peu d’ell i per sobre aplica l’altra palma de la mà com si fossin les llesques d’un entrepà. Van des de quasi les puntes dels dits fins a taló. Fa la mateixa operació diversos cops. Mentrestant, el noi roman quiet i sorprès alhora que aspectant. En acabar de fer aquesta mena d’entrepans als peus, ell nota com els dits d’ells recorren els peus amunt i avall, i segueix recorrent-los ara amb els nusos dels punys. Al noi li ve ensopiment i queda endormiscat. Ella continua operant des de la punta dels peus fins als turmells i d’allà fins als genolls. Canvia d'activitats sempre molt relaxants, i fa servir palma, nusos i gemmes dels dits.
Verònica el deixa descansar una estona i ella ho aprofita per despullar-se. En despertar-se en Guillem se la troba nua davant seu. A punt de besar-li els llavis i ell aparta la cara. Al poc, insisteix i ara si que ell accepta. En uns moments de dubtes ella li va traient roba. Acaben fent sexe sobre el sofà. Van al llit i s’adormen una estoneta fins que es desperten
Verònica
Fas més bona cara que quan has arribat. Potser venies nerviós. Sí que és veritat que els carrerons del barri jueu costen de pujar. Podries fer-los un poema: carrerons de pedra amb fanalets penjant.
Guillem (a la defensiva)
La mateixa. No la tinc pintada. És així. Aquest poema el guardo perquè l'escriguis tu o posis una descripció en el teus contes de misteri.
Verònica
(es toca el cabell una vegada i una altra)
Sempre sabia que acabaríem sent amics. Tinc amics i amants de sobra, però només tu em dónes significat. Tu ets el poeta que jo esperava. Et donaré el que calgui per ser poeta famós.
Guillem
Que dius ara? Només havia vingut pels poemes que et vaig deixar i vull que me’ls tornis perquè els necessito.
Verònica
Tu vas acceptar relacions sense condicions i il·limitades.
Guillem
Bé. Crec que ja hem fet prou l'amor, vull dir que des d’ara haurem de deixar de veure'ns.
Verònica
I per què dius això? Per mi no ho has de fer.
Guillem
No és per tu.
Verònica
Per mi no faries res. Tots sou igual.
Continuarà…
Joan Guerola
