Digues-me, que fas aquí? 16
Setzena part
SEC 28 ‑ EXTERIOR / VALL SANT DANIEL (LES GAVARRES) DE GIRONA / TARDA
(continuació)
Guillem
Vas poder votar?
Carla
Allà no. No vaig poder votar perquè, quan es va recuperar la connexió a Internet, la cua era llarguíssima. Vaig recórrer fins a cinc seus electorals per a poder votar. Impossible.
No et preocupes, estic bé, recuperada del xoc. Vaig acabar molt cansada a causa dels nervis i la tensió, i de la nit anterior. Ah, se m'oblidava, el meu pare va parlar amb dos diputats forasters, un holandès i un danès. Feien fotos i apuntaven coses en una llibreta.
Guillem
Ara ja està tot passat.
Carla
(senyala el seu llaç groc del jersei)
Així, així. Ara estem molt pitjor. No tenim govern de la Generalitat. Estan tots tancats o exiliats. No sé com en ens sortirem. Es neguen a parlar de res. Si tant incomodem a Espanya, per què no deixen que ens separen? Com diu el ministre Montoro, no estimem els catalans però els necessitem. En això queda resumit.
Guillem
Carla, no en parlem d’això. Podríem parlar de poesia, si et va bé? Voldria saber com escrius els teus poemes.
Carla
Per escriure un poema em calen sensacions emocionals màgiques, que vénen d’estímuls de fora o de l’interior d’un mateix. Després has de recordar-les les emocions per passar-les en un paper i buscar les paraules precises i exactes. Les paraules i frases et sacsejaran perquè tot el teu interior quedi dibuixat.
Guillem
Jo experimento coses semblants. Com li vaig explicar en Vicenç, de vegades tinc imatges mentre vaig caminant pel carrer. També al sofà o al llit em venen imatges poètiques.
Les passo al paper tan aviat com puc.
Si no m’agrada en una primera lectura, estripo el paper i llenço a la paperera. Hi torno i vaig escrivint versos alhora que busco les millors paraules. Diu que no té gran mèrit escriure’n, ja que qualsevol ho pot fer.
Carla
(amb un somriure)
Que bé que puguem escriure poemes i compartir sensacions. Tens molts poemes acabats?
Guillem
(li mira els ulls amb una mirada neta)
Una col·lació al voltant de cent poemes. Quan pugui els publicaré encara que és difícil trobar editor i en els premis literaris no hi crec pas.
Carla
Déu ni do, si en tens! A mi també m’agradaria publicar-los però no tinc cèntims. Sempre ensopeguem amb els diners.
Guillem
Ja tens raó, ja
Carla
En el Sunset club no et vaig poder veure bé. Ara ets diferent. Tens uns ulls tan dolços i melosos.
Ella es toca el cabell amb la mà dreta. Se li acosta.
Guillem
Merci, tu tens uns llavis que són per menjar-se’ls.
Es fan un petó. Es deixen caure abraçats sobre la brossa. Fa una mica de ventet que espolsa les flors d’acàcies damunt d’ells.
Carla
Podríem caminar una estona, no?
Guillem
(assenteix lleument)
D’acord. Encara que aquí s’està molt bé, em sembla una bona idea.
Carla
Vols que anem fins a la font de ferro? O prefereixes caminar més fins al castell de Sant Miquel.
Guillem
Som-hi. Marxem abans que tingui temps per canviar d’opinió.
I tots dos van riure força. Se’n van a peu per una senda que s’enfila per entre boscos. Se senten els cants d’un rossinyol i el d’una tórtora color magany i de més enllà venen lladrucs de gossos.
Uns minuts més tard ja hi són a la font de ferro amb taules de pedra, barbacoes. En els voltants hi ha boscos amb arbres diversos, amb de pins i alzines i més a la vora de l’espai on és la gent també es veu algun castanyer, ara mateix comença a florir.
Carla
Aquesta aigua és picant. Els entesos diuen ferruginosa. És bona per beure.
Guillem
Tinc set.
Prem una claueta enquestada en la paret i al moment surt amb força un raig d’aigua per un canó. Llavors s’ajup i beu.
La Carla li fa fotos amb el mòbil mentre beu. Seuen en un dels bancs de pedra i tornen a xerrar de poesia en un lloc molt tranquil.
Continuarà…
Joan Guerola
