Digues-me, que fas aquí? 13
Tretzena part
SEC 25 ‑ INTERIOR / SUNSET CLUB DE GIRONA / VESPRE
(Continuació)
El concert segueix endavant. La paraula Sunset està escrita en la paret de darrere dels músics i de la primera S i de la T cau una línia corbada talment un raig de tempesta en el cel.
Guillem
Hauríem d’escoltar més el concert. Sona molt bé.
Vicenç
Impressiona com ho fa de bé el noi que toca el piano, amb aquests “solos” tan ben parits. Com m’agradaria tocar el piano. Guaita, de petit vaig tenir l’oportunitat i la vaig rebutjar. Quan es desaprofita això, no és impossible, però difícil tornar a poder-ho fer.
Guillem
Saps que darrerament tinc un malson recurrent que de vegades no em deixa dormir.
Vicenç
Ah, sí! Ostres no ho sabia. Quin és?
Guillem
Sí, es tracta d’una experiència amb una…
Vicenç
Perdona, ve la cambrera, vols una altra cervesa.
Guillem
Sí, demana-la. I tu?
Vicenç
Jo també.
S’acosta la cambrera que porta una safata amb la mà esquerra i va sortejant i driblant com pot taules i espectadors. Vicenç es dirigeix a ella.
Dues cerveses, si us plau.
Dirigint-se en Guillem
Que deies quan t’he tallat? Guaita, qui és allà.
Quan la cambrera se’n va, quasi a continuació, una noia ve cap a ells dos.
Vicenç
Ostres, la Carla.
S’aixeca i li fa dos petons.
Seu, noia. Seu amb nosaltres i pren alguna cosa. Aquest és en Guillem.
El senyala amb el cap i el braç. Guillem s’aixeca i intercanvia salutacions i petons amb la Carla.
Guillem, la Carla és una amiga de fa temps.
Vicenç
En Guillem estudia Filologia i és poeta. Ah, sí, tu també ho ets, veritat?
Carla
Sí. M’agrada. M’ho passo bé escrivint poemes.
Guillem
És una passada escriure poemes. En Vicenç diu que ell no entén com podem passar-ho mentre escrivim poemes. Diu que li agradaria tocar el piano. Jo el toco una mica però m’agradaria saber-ne més per fer d’acompanyament mentre recito poemes.
Carla
Una amiga em va dir que ara i aquí tocava un conegut seu i que era molt bo. Sembla que és el music que fa sonar tan bé la guitarra. No el baix, l’altre.
Al cap d’una estona, es fa un descans en el concert.
Vicenç
Hem vingut a sentir jazz però podríeu compondre un poema a duo sobre el concert. Seríeu capaços d’improvisar uns versos?
Carla
Compromès no ho és de cap manera. Passa que en Guillem i jo no ens coneguem de res.
Vicenç
És veritat, disculpeu. Tanmateix, no conèixer-vos no és cap mena de desavantatge, especialment en l’art.
Guillem
Vinga, ja començo i et faré feliç.
L’aire de la trompeta
sensacions em desperta
i damunt d’elles
les notes i els mots
ballen meravelles
que desperten els morts.
Vicenç
Vols seguir ara tu? Jo l’escric en un tovalló de paper i el regalem al grup de músics, d’acord?
Carla
Accepto el repte.
El meu esperit dorm
en el teclat del piano
que toques amb mans d’or
com el cant d’un gitano
quan en la nit la claror
acaricia i besa amb amor.
Vicenç
Nois, ni fet expressament! Us ha quedat preciós! Déu ni do, quin parell de poetes com han improvisat. Si us sembla bé, al final els el regalo.
Els altres dos assenteixen. Arranca la segona part del concert.
En un moment donat al llarg del concert, en Guillem es gira i capta una parella que es fa petons a la boca amb passió en una cantonada de la sala. Ell es posa inquiet de sobte, sense saber per què.
Es torna a girar. No sap en què els deu estar associant.
Vicenç
Et passa alguna cosa, noi? Estàs intranquil.
Guillem
No és res. T’ho prometo.
Quan acaba el concert surten del Sunset club.
Vicenç
Anem a fer el toc?
Guillem
No, marxo cap a casa. Tinc feina per demà.
Abans de deixar-los, ell i la Carla intercanvien telèfon i whatsapp.
Guillem
Ja quedarem.
Ella assenteix amb el cap. Al moment s’acomiaden.
Continuarà…
Joan Guerola
Nota:
La novel·la El Gat, el llibre refrescant per Sant Jordi si no saps quin regalar. Es pot aconseguir en:
http://edicionsdelsud.com/ca/lespill/20-el-gat-9788494654763.html
