Digues-me, que fas aquí? 9
Novena part
SEC 19 ‑ INTERIOR / PIS VERÒNICA BARRI VELL / ALGUN MOMENT VESPRE
Verònica
Pensava que ja no vindries més.
En Toni
I per què ho pensaves?
Verònica
Vas dir que només vindries un cop, no?
En Toni
Sí, és veritat però necessitava venir. Tinc molts problemes amb clients del banc. A més a més, vaig estar a urgències l’altre dia amb un familiar.
Verònica
(es mulla els llavis alhora que s’acarona el coll.
Al cap de poc de temps diu)
T’ajudaré a relaxar-te.
Comença a abraçar-lo. Els dos juguen. En acabat, fan sexe.
En algun moment mentre fan sexe, Toni li pregunta.
En Toni
Tens algun alumne que hagi vingut a casa teva per coses de classe o d’escriptura?
Verònica
Ningú. Aquí vens tu.
En Toni
Refresca bé la memòria, va.
Verònica
Ja t’ho he dit.
En Toni
Vosaltres les professores i professors aneu al llit amb alumnes, veritat? No vas anar de sopar amb uns alumnes l’altra nit? Bon moment ben anar-se’n al llit amb algun.
Verònica
No, no és el meu cas. Per què no canviem de tema? Per què no seguim? No és un bon moment just ara de parlar d’això.
En Toni
Està bé. Però si saps alguna cosa, m’ho diries si us plau?
Verònica
D’acord
SEC 20 ‑ INTERIOR / BAR / VESPRE
Un vespre, en Toni s'emporta en Guillem a fer unes cerveses a un bar de xinesos, gairebé buit. Hi ha una taula amb tres noies i un noi, cadascun d'ells maneja el mòbil particular.
Ells seuen a una taula que té el diari el Punt-Avui a sobre.
En Toni
Estàs millor de l’accident, veritat? O notes que et faci mal en alguna part del cos, sobretot el cap.
Guillem
Sí, estic bé. No em fa mal res.
El noi ara assenyala, girant una mica el cap, la portada del diari el Punt-Avui.
Papa, has vist que en són de dictadors els d’Espanya. Mira, que detenir un govern, Déu meu!
En Toni
No té cap justificació. I ara que escrius? Jo no sé res de poesia. La meva feina és lletja, no té cap sensibilitat. Deu ser maco poder tenir unes sensacions i emocions com representa escriure poemes. Que escrius ara?
Guillem
No es pot entendre el que els han fet. Escric un poema com una oda de defensa del nostre poble i de defensa dels governants empresonats. A l’estil d’Estellés en el poema ASSUMIRÀS la veu d'un poble i serà la veu del teu poble.
En Toni
(posa el cap inclinat a l’esquerra i l’escolta amb ganes)
Déu ni do, quina idea i quin poema tan maco. Ara et quedarà preciós. I quan tinguis tot un llibre hem de buscar algú que el publiqui. Tinc ganes de llegir el poema que defensi Catalunya.
Guillem
És la meva col·laboració per la defensa del nostre poble oprimit i d’ajuda a un amic del CDR de Girona i Salt, detingut el dia que varen aturar el pas dels trens a l’estació de Girona durant les vagues.
En Toni
Molt bé, noi. Escrius poemes de tota classe, no? Poemes d’amor, segur que tens amigues que els hi has escrit algun poema i que estan per tu.
Guillem
M’encanten dues amigues. Saps, també hi ha professores a la facultat que són molt maques
En Toni nota una punxada de curiositat i gelosia. Beu un glop de cervesa, el mira als ulls i li passa el palmell de la mà pels cabells.
Pel vidre de la finestra veu alguna floreta en els arbres del carrer i l’altra costat l’Onyar navega amb calma.
Continuarà…
Joan Guerola