Monòleg interior 2
Segona part
A veure, si construeixes el 'plot and flashback’ de la novel·la i fas servir ‘all five senses to describe the setting’ en el que una vella solitària camina amb un cordill d'aquests que de la mà s'estiren com un xiclet. A qui li pot interessar un 'plot’ sobre una dona i un gos encara que facis servir ‘flashback’ sobre el que els animals feien pel carrer.
Fa crits a un negret que quasi davant els morros d’ella està pixant en un fanal, cosa que pot produir un curtcircuit. Ni es posa vermell, el pocavergonya. Tampoc se’n posen els gossos que orinen baixos de portes, parets o fanals… I molt menys es posen vermells els amos davant mirades de la gent. Creu que mai no l’havia vist passar el negret, potser hauria d'haver-li demanat el DNI. Ell no li fa companyia, en canvi sí que li fa el gos que borda al nen. És el súmmum que diguin que gastem més diners en els gossos que en immigrats… En el passeig troba una altra persona que passeja una tortuga. Vinga, deixa-la anar. Potser la tira a l’estany enmig dels ànecs.
També troba un jove que s'ha posat els calçotets al revés i porta pantalons tan fins i blancs que sembla que se li vegin una mica els testicles. De debò que no em fa pas gràcia. Està dret i recolzat en la paret d’una boutique, amb auriculars posats, és clar. És evident que deu tenir ‘earworms’ en les orelles, melodies enganxoses que pot taral·lejar en algun moment, com naturaleses mortes. Tant abstret, aïllat i indiferent a l’entorn que en cas de perill pot ser que no se n’assabentaria, de moment corre el risc que sé jo… Que una gavina el cagui. Li vénen ganes d’aplaudir-lo… Encara que, ves per on, tanta immobilitat martelleja a una, de veritat! Serà perquè l’admira… I ara! Gens.
Mira, Sílvia, quina novel·la en sortiria. Què té a veure aquest personatge en el ‘plot’, més aviat sembla un pegat. Em poso de malhumor si em prejutgen abans d’hora dient que la novel·la no val res.
Ella, que no fa pinta de despreocupada, mai no té temps per cosir forats de mitjons ni en té ganes perquè prefereix el gos per moure’s. Una dona com ella sense gos no és una dona. No va a la quedada de gossos sinó que s'atura a parlar amb una veïna que diu: “No som res!” El gos meneja la cua i borda unes quantes vegades, la vella, sense traductor Google, el tradueix: “Això ho seran vostès, jo sóc un gos, de classe alta!” Li diu a la veïna que el gosset desxifra codis i l’alerta contra el que és infame i roí… només li falta saber fer l'amor. Se suposa que… No ho aclareix amb qui… És gairebé tan bo com era el marit. Jo estava farta de servir-lo, i ara faig el mateix amb el gos. Graciós? Creu-t’ho. L’aguanto tot el dia. Ja em van dir que no em tanqués a comunicar-me només amb el gos perquè el dia que mori…
Tu diràs que tens informació suficient per a una novel·la i la pots donar gradualment, d’acord? I creus que és més original que les novel·les negres o les històriques que sovint copien…
Continuarà…
Joan Guerola
