Digues-me, que fas aquí? 8
Vuitena part
SEC 18 ‑ INTERIOR / CASA D’EN TONI / MIG MATI
En Guillem passa força temps en la seva habitació. Algun dia ni s’aixeca del llit per anar a classe.
Mireia (enrabiada)
Es pots saber que et passa. Tens febre i estàs engripat? Podries dir-me que tens; si et fa mal el cap o si tens dolors en qualsevol part, t’hem de portar a l’hospital de seguida. Més d’això, res se m’acut. Si no ajudes, noi, po que podré pas fer res.
Guillem
Ai, prou. No tinc grip ni em fa mal res.
Mireia
Si haguessis anat a classe en comptes d’anar badant en la moto. On anaves, a buscar algun paratge per escriure poemes?
Guillem
(Ara seu encorbat amb les mans caigudes o aguantant la cara)
Déu meu, com parles! Però que t’empatolles? Amb aquesta agressivitat on coi pretens anar a parar?
Mireia
Doncs, ja n’hi ha prou de fer el gandul. No et queda més remei que aixecar-te i anar a classe o suspendràs. En tornar de vacances de setmana santa, ve la recta final.
Guillem
És que no puc. No tinc força.
Mireia
Doncs, digues-me el que et passa o ja n’hi ha prou de fer el gandul. No poses atenció al que et dic.
Guillem
Sí que te’n poso. Ets tu que busques barallar-te amb mi, veritat? T’estic escoltant sense parar, tanmateix no t’entenc.
Mireia
Tot deu ser que passes tant de temps escrivint poemes que et quedes embogit. No sé com pot agradar-te escriure aquestes bajanades de versos i buscar paraules estranyes. En acabat, escrius coses que no comprenc.
Guillem
(es tapa la cara parcialment)
No diguis bestieses, mama. Tampoc t’has esforçat a comprendre’m ni a entendre res del que he fet.
Mireia
(més inquisitiva encara)
No sé d’on has tret aquesta afecció a les lletres i a escriure poemes. Ni ton pare ni jo som de lletres ni ens agrada la poesia.
Guillem
I que té a veure això, dona! No em vull emprenyar amb tu, mama, però no sóc pas un nen. Si no et comportes amb mi com cal, marxaré a viure amb altres estudiants a un pis de lloguer.
Mireia
Fa uns dies va trucar una noia que anava de bòlit i que preguntava per tu. Em va dir que es deia Ester i semblava preocupada per tu. No t’ha dit res per Whatsapp o tens el mòbil descarregat. Tu estàs empanat dins del teu núvol i no en baixes. Parlava també d’uns treballs de literatura que fèieu junts És alguna amiga especial?
Guillem
No. Només és una companya. Sovint hom vol però no pot.
Mireia
Doncs, si estàs bé, això que fas és maligne. I no sé per què?
Guillem
(Va movent la mà esquerra mentre parla)
Que t’he d’explicar jo! Potser tens raó. Si no tinc prou força, doncs no en tinc.
Mireia
D’acord, t’haurem de portar al metge per si tens depressió. Quan torni el teu pare, primer parles amb ell.
Guillem
Bé, si tu vols, ho faré.
Mireia
És clar que sí.
Continuarà
Joan Guerola
