Digues-me, que fas aquí? 7
Setena part
SEC 16 ‑ INTERIOR / SALA D’ESPERA HOSPITAL TRUETA / VESPRE
Hi ha gent asseguda en la sala d’estar. De tant en tant, algú s’aixeca i surt a l’exterior a fer un cigarret.
En Toni s’aixeca, posa unes monedes en una màquina i prem un botó per demanar una infusió de farigola que li porta a la Mireia, la dona. Torna a fer el mateix, tret que ara prem el botó per demanar un cafè per ell.
Torna a seure, bufa i remena el cafè. La dona fa igual.
Mireia
Si hagués estat a classe en comptes de voltar amb la moto, segur que no li hauria passat res. Fa temps que no va a classes de literatura catalana.
En Toni
Com ho saps? Si és l’assignatura que més li agrada.
Mireia
(asseguda, sovint mou el cos d'un costat a l’altre)
Ho sé de bones fonts. Ho sé que és el que importa. Jo denunciaria a la professora per no portar un control dels alumnes que hi assisteixen.
En Toni
Però dona, això de les faltes d’assistència es fa a l’institut, no pas a la universitat. No diguis bestieses, com la denunciaràs?
Mireia
(amb els braços plegats a l’alçada dels pits)
És clar que sí. Tinc els meus drets i els vull fer servir. La professora ha de ser responsable de les classes i de l’assistència de l’alumnat.
En Toni
Sis plau, no pixem fora de test. Confiem que no tingui res trencat i tampoc l’hagi afectat a cap important del cos.
Ell manté la boca tancada i els llavis units i sense parpellejar.
Mireia
(amb les cames creuades i movent una de les cames)
Estic nerviosa. Tarden tant i tant a urgències.
En Toni
Així és. Aquí saps quan entres i no quan surts. No hi podem fer res. Fa una estona, quan era jo a fora, ha arribat una ambulància amb ferits d’accident també. Aquests sí que estaven mal de debò.
Mireia
Es fa molt pesat. Nervis i paciència. Hauràs d’anar a donar un cop d’ull a la moto per saber com va quedar.
Mireia fa una parada, respira i continua.
No comprenc com una assignatura que li agradava tant i tant, de cop i volta se l’ha deixada. Quan puguis, mira a fons per esbrinar que passa. Torno a dir que, si hagués estat a l’aula, en classe d’eixa assignatura i en l’hora que a Guillem li va passar l’accident, doncs no li hauria passat res.
Per uns altaveus se sent que demanen pels familiars d’en Guillem. En Toni i la Mireia s’aixequen de pressa. Es reuneixen amb el metge que acaba de sortir de la planta d’urgències. El saluden.
Metge
Les radiografies i la ressonància magnètica no mostren que tingui res trencat. Totes les altres proves fetes no revelen cap alteració digna de menció. Com veuran a l’informe han de posar pomades als blaus que marxaran en uns dies. De totes maneres, estiguin alerta per si observen alguna cosa estranya, llavors han de tornar. De seguida, sortirà el noi i podran anar-se’n.
En Toni
Moltes gràcies.
El metge encaixa mans amb en Toni i la Mireia.
En Toni (continuació)
(a la Mireia)
Quan marxen cap a casa, no l’atabales al noi a base de preguntes, si us plau.
Al cap d’una estona se’n van.
SEC 17 ‑ INTERIOR / ENTITAT BANCARIA EIXAMPLE GIRONA / ALGUN MOMENT MATÍ ABANS DE LES 11.30
Un Client
He perdut la feina i estic afectat amb la subscripció de préstecs hipotecaris amb clàusules sòl. Quina és la millor opció per poder eliminar eixa clàusula i recuperar els diners pagats de més. He anat a un col·lectiu d’advocats i, amb altres afectats, hem fet una denúncia perquè els advocats ho porten als tribunals.
En Toni
(Es desconcerta i mira fix els ulls trists de l’home)
Pot fer el que vulgui. A banda d’això, ho plantejaré a la direcció del banc. He pres nota del que m’ha dit.
En Toni acomiada el client.
El següent que entra, tanca la porta del despatx i, en comptes de seure a la cadira de davant del director, agafa en Toni pel coll de la camisa elegant, forceja amb ell, li llença a la cara els documents de l’escriptura, li fa una empenta i el llença sobre el sòl.
Un Client
Tu vas més per terra que la clàusula sòl de la meva hipoteca
L’individu, que està com fora d’ell, sense control, i com si anés a sortir-li la bilis per les orelles.
En Toni
Perdona’m, però jo no t’he enganyat.
Els altres treballadors de l’oficina venen corrents i l’aturen perquè no li doni un jec d’hòsties.
Criden un guàrdia de seguretat que s’emporta el client exaltat i fotent crits.
En Toni beu un got d’aigua i es queda assegut, sol, al despatx.
En Toni (per a si mateix)
M’acorralen els que tenen hipoteques i em pressionen els directius del banc que em deixen
sol per arreglar-me-les com pugui. Se’m creuen idees sobre en Guillem. Què devia estar fent el dia que me’l vaig trobar pel carrer estret on viu la Verònica? S’ha d’esbrinar que s’hi amaga al darrere. És un bon sagal. No m’agrada ni suporto veure’l patir. I si la Verònica el busca alumnes com un entreteniment més? No em puc imaginar que en Guillem sigui un d’ells. Segur que farà el que ella li demani, no importa que.
Continuarà
Joan Guerola
