Digues-me, que fas aquí? 4
Quarta part
SEC 9 ‑ INTERIOR / PIS VERÒNICA AL BARRI VELL de GIRONA / MATINADA
(Continuació)
La Verònica llegeix un poema curt en silenci.
Verònica
Uau, quina sensibilitat. Molt maco. Però la intertextualitat que proposes sobre obres d’altres poetes l’has de treballar més encara. Et quedarà preciós. Subratllo frases confuses.
Ell li posa les palmes de les mans en el coll i en les galtes. La mira als ulls. Ella li acosta les mans i les fica dins de les d’ell. En acabat les hi fa un petó.
Guillem (es toca el nas lleugerament)
No sé si hauríem de seguir. Ens posarem en dificultats terribles.
Ella se’n va a portar dues begudes més. Torna sense quasi roba, només sostens i calcetes negres. Deixa les begudes sobre una tauleta i seu sobre les cames d’en Guillem. Ella li fa un petó i ell li respon més fort.
Verònica
(se’l queda mirant)
Beses molt bé.
Ell es treu la roba i la deixa una miqueta ordenada al sofà. Fan sexe damunt la taula.
Se sent música.
Al cap d’uns minuts prenen un glop de la beguda.
Guillem
He de tornar a casa ja. Visc una mica lluny.
Verònica
Està bé, està bé.
Ell recull la roba i es vesteix. Surt del pis en el barri vell i torna a casa caminant.
SEC 10 ‑ INTERIOR / DESPATX DEL BANC / MATÍ
En Toni treballa al despatx quan a mitjan matí li ve al cap la Verònica.
En Toni
(per si mateix en veu molt baixa)
Ha estat un regal quan ja creia que als cinc-quanta-nou la cosa del sexe s'havia acabat malgrat que desitjava, abans de deixar-ho de manera definitiva, una experiència amb una noia jove. Encara que només un cop. La trobada amb ella…
L’interrompen els xiulets del mòbil. Llegeix.
En Toni
(per si mateix en veu molt baixa)
Em fa saber que és al pis tota per mi. Diu que jo dec estar tip de la feina del banc i que ella ho està de corregir exàmens.
Silenci. Mira l’ordinador gran, el laptop, el fixe i el mòbil i els documents sobre la taula.
En Toni
No tornar és no aprofitar l'ocasió amb una dona jove de pensament liberal i llesta per mi. El que cerco no depèn de poc, depèn de tot. Tot i els dubtes, amb afany vull viure el dia a dia amb intensitat perquè d'ahir no cal parlar i del futur, amb l'edat que un té, mai se sap que passarà. Entre dubtes i deliberacions, sona la campaneta del WhatsApp. Em fa saber que si aniré o no.
En Toni agafa el mòbil i li escriu que sí. Ella li contesta amb una emoticona d’un cor vermell.
SEC 11 ‑ EXTERIOR / CARRER PIS VERÒNICA AL BARRI VELL de GIRONA / VESPRE
Cap a dos quarts i cinc sis de la tarda, en Toni va de camí al pis al de la Verònica. Mira cap aquí i mira cap allà amb la mirada d'un teuladí que pentina la rodalia. Es mou amb recel i li acceleren palpitacions, entre dubtes i pors, com si d'un moment a l'altre, algun familiar o algun conegut el pogués descobrir.
En Toni
Si això passa, segur que quedaré com una nyora seca, no sabré on ficar-me. Quina coincidència que ens hàgim trobat aquí, li diré.
Si tan sols fos possible que no fes gaires preguntes. Com podrà saber on vaig i què faig en eixe lloc? Res, no sabrà res.
Convençut que ningú l'ha vist, truca al pis a les cinc de la tarda.
Continuarà
Joan Guerola
