Digues-me, que fas aquí? 2
Segona part
SEC 3 ‑ INTERIOR / CUINA PIS D’EN TONI / DOS QUARTS DE SET, MATÍ FOSC A FORA
En Toni es dutxa i es vesteix. Entra a la cuina, prepara un suc de taronja amb unes galetes. Se les menja entre glops de suc de taronja i sent informació del trànsit a Catalunya Ràdio. Afecta a Barcelona.
En Toni (exclama)
No hi podria aguantar tantes cues. No podria viure a Barcelona i voltants.
Es cansa i es posa música clàssica. Mira pel vidre el cel estrellat amb lluna plena.
En Toni (altra vegada)
Deu fer fred. Si no fos per això, aniria amb una bicicleta. Podria córrer el risc d'agafar la grip.
Surt de la cuina, agafa l'abric, les claus del cotxe i se'n va al pàrquing.
El trànsit és fluid i ell va massa de pressa. Redueix.
SEC 4 ‑ INTERIOR / UNA ENTITAT BANCARIA ZONA EIXAMPLE GIRONA / ALGUN MOMENT MATÍ ABANS DE LES 11.30
A mig matí obre la porta del despatx. Fa un gest amb la mà perquè un home I una dona passen per davant d’ell i surtin.
En Toni
D’acord, senyors, ja està tot arreglat. Bon dia tinguin.
Els clients ho aproven tres vegades amb el cap. Els dóna la mà primer alhora que manté la mirada amb la d'ells. S'acomiaden.
En Toni, amb camisa i corbata elegants, va de pressa fins a la taula d’una empleada que li dóna documents. Els signa sobre la mateixa taula. Torna ràpidament cap al despatx. Tanca la porta i s'asseu.
Se senten les xiulades en el mòbil. El mira de reüll. Dubta dos segons, llegeix en el mòbil: swipe to unlock. Al moment posa el dit sobre la pantalla tàctil del mòbil d'última generació i el rellisca per desplegar les novetats arribades. Les nou del matí i set graus, tres WhatsApp i dos e-mails. No obre els e-mails ni prem la icona dels WhatsApp.
Fa un sospir profund.
En Toni (per si mateix)
Ja suposo el que em dirà. Que em desitja. Molt bé. Fixa't el que em diu la Verònica a les nou del matí. Que la nena no va a fer classes? Que no ha de preparar classes o corregir treballs: que bé que viuen els professors d’universitat. Déu meu, amb la mà de papers que tinc a un costat de la taula i a fora la cua de gent que espera.
En Toni es gira cap al piló de feina i cap al vidre del despatx privat de director: amb una mà de clients asseguts que esperen el torn.
En Toni (continuació)
Et fas pesada, Verònica, maca. Que no deu tenir parella? M’agrada que sigui una dona directa; tanmateix ella s’excedeix. Qui em fa la feina? Potser una sort tenir-te, qui ho sap. Aquests privilegis no ho són tals fins que no saps com acaba el que hom està vivint. El temps em dirà si la sort d’ara acaba en plors al final.
En Toni
(torna a dir en veu baixa per a si mateix)
Verònica, a poc a poc, noia. No m’agrada que m’assetgis.
Surt del despatx per fer passar els clients següents. Clients que reclamen els diners de les accions preferents. Afectats per les clàusules sòl de les hipoteques, que demanen extractes de quotes abonades i quadres d’amortitzacions.
SEC 5 ‑ INTERIOR / CAFETERIA AL CARRER TRAVESSIA CREU / DES LES 11 A 11:30 MATÍ
Entra a la cafeteria i seu en una taula. Demana un cafè amb llet i un croissant. Del fons se sent la veu d'un televisor en què debaten sobre els presos polítics i el president i els consellers exiliats.
Més piulades en el mòbil d'en Toni que rellisca el dit sobre la pantalla tàctil i desplega les novetats arribades: WhatsApp i e-mails de la Verònica.
En Toni (per si mateix en veu molt baixa)
La feina i la família no em deixen gaire temps per ocupar-me de tu. Saps de sobres que m’envaeixes la privacitat, quasi com una invasió sense consentiment. Encara sort que no me'ls envies mentre sóc amb la família. Potser el desig per una dona jove com la Verònica es barreja amb la por que algú el descobreixi. No m’estaré enganyant i fent un error greu. Com he pogut posar-me en aquest merder? Vagi un a saber on pot arribar tot plegat.
En Toni calla una estona, mossega el croissant i remena el cafè amb llet. Dóna un cop d'ull al diari Ara.
En Toni
(al cap d'una estoneta i torna a dir per si mateix en veu molt baixa)
Com puc saber la raó per la qual una professora tan jove vulgui quedar amb un home de la meva edat? Si fos una dona més o menys com jo, vídua o separada, amb pocs recursos, que viu sola i amb algun fill, podria entendre-ho, o potser ni així… Sóc un home casat, amb fills i amb un lloc de responsabilitat al banc. Estimo la meva dona i això de la Verònica només un passatemps d’unes trobades. Sí, són perilloses, la veritat que sí, com també és veritat que jo desitjava una aventura així abans de dir adéu al sexe de manera definitiva. De fet, fa temps que no el practico amb la dona. Em sento content perquè està convençut i ple d’il.lusió de tenir una aventura amb una noia així. Li fa venir electricitat. No sé si faig el ridícul.
Pensarà que la fruita madura té millor gust que la verda? Menys musculatura i més maduresa. Ella, que ben bé podria ser la filla, tria a algú com jo, que estic ben madur. Ella tria, sí. Jo hi vaig. Per què em vaig deixar convèncer i atrapar al principi? Potser vaig ser un estúpid.
Continuarà
Joan Guerola
