Edició 2311

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 22 de novembre del 2024
Edició 2311

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 22 de novembre del 2024

Contes d’en Jan Bosch 180 Un divorci prou bo 4

|

- Publicitat -

Publicitat

Un divorci prou bo 4

Quarta part
No vaig donar gaire estona de goig als meus admiradors. A la merda, tots ells. Josep, marxem a casa el més aviat. Una desgràcia! Ell em digué que no pensés tant en el collar. A casa, ell em va treure la roba a poc a poc i, ni que no m'hagués vist mai, al·lucinava i cada tros me l'omplia de petons. Jo li posava la mà per dintre els calçotets. Que malparida! Només per quatre engrunes de sexe amb mi, ell era capaç de suportar-ho tot. Fer sexe alhora que plovia em donava gran satisfacció. És com si la pluja acaronés els gratacels que s'adormien mirant el riu, content també per la pluja. Ens vam adormir mentre sentíem les gotes en els vidres. L'endemà al matí, repetirem i al moment li vaig plantejar el problema.
―Estic angoixada per la pèrdua del collar ―aclaparada, m'esforçava a repassar mentalment com li ho podria explicar.
―Prou que ho sé, estimada!
―Què et sembla si fem alguna excursió a les joieries de la ciutat i en comprem un de semblant. Jo en conec una de ben bona.
―Està bé. Podem aprofitar el dia d'avui.
Per a nosaltres no hi havia recessió econòmica. Vam anar a mirar pels aparadors amb vidres a prova de bala, on veiem gemmes, polseres, anells, collars preciosos. Vam entrar a la joieria Serra. En entrar-hi, ens va fer una gran reverència. A petició meva, com si fos una perfecta desconeguda, en Serra ens va posar aquells tresors sobre un drap de vellut negre. No en trobava cap que s'assemblés al perdut.
―Aquí té. És preciós, veritat?
―No hi ha cap dubte. Què en penses fer? ―li vaig preguntar a en Josep.
―Miri, doni'ns un temps per pensar-s'ho.
―Naturalment –va contestar.
En acabant d'acomiadar-se sortiren de la joieria i anaren a dinar al restaurant on recordaren la festa. Llegí la premsa per veure la Borsa mentre jo li posava el taló de la sabata contra la bragueta d’en Josep que havia començat a llegir la premsa per veure la Borsa.
―De debò et vols comprar eixe collar, no creus que és una bestiesa de car?
―És molt més maco que el perdut.
―Està bé. No se'n parli més. El comprem.
Continuarà

Joan Guerola

Publicitat

Opinió

Minut a Minut