Monòleg interior 1
Primera part
Tant li fa que continues o no, estàs perdent el temps, Sílvia. Cap editorial ni cap premi literari s’hi ha de fixar en tu. De bon tros molt menys amb mi, només hem estat afeccionats però com tu dius ja cada publicació que fa pena, recordo amb claredat les paraules. Només que fos una novel·la ecològica, de les que salven animals en perill d’extinció o de les que tracten d’animals curiosos; encara millor si fos una novel·la amb escenes de pràctiques sexuals tipus bondage, sadisme i semblants. Sílvia, tu saps de sobra que jo et vaig escriure açò abans, molt abans, de la pel·lícula, veritat? Segur que s'interessarien, des d'on? Per a qui? Per a quatre gats, més o menys verds, no ho dic pel motiu eròtic baix de mal gust, vés a saber si potser en lloc de ser quatre gats estarrufats i algun que altre ben calent, va i són gossos amb el seu passejador, que aprofita per lligar en una cantonada. Tal vegada amb l’excusa del gos perquè faci les necessitats en zones apartades, se’n va a fer de tafaner o voyeur mentre hi ha parelles que tenen sexe en alguna raconada… o els conviden a participar. Sí, Sílvia, tu em diries que, quan eres petita en el poble, els gossos feien el sexe enmig del carrer… Vaja, els canvis, casualitats, eh?
El problema és si es tracta d'una adolescent que duu de passeig el dòberman acabat de sortir del renta gos o d'alguna velleta solitària que utilitza el gos, amb jersei i tot posat pel fred, per tenir algú amb qui parlar mentre els corresponents gossos s’ensumen sense respecte pel personal menor, ni respecte als transeünts que, sense saber què trepitgen mentre van mirant la pantalla del mòbil alhora que somriuen o fan cara de preocupació si posen el pensament en la baixada de la Borsa o els que, despistats a causa de la caiguda de l’euro o del preu del barril, no de vi sinó de petroli, miren cap amunt a veure si els cau com un mannà una solució per poder arribar a final de mes pagant lletres cotxe i hipoteca, i si els dóna per a un extra. Res de res: no queda ni per la propina ni per sentir les rimes i la música d’un Rapper amb auriculars mentre algú va de caminada pel carrer. En fi, que potser si la hipoteca, la caca del gos o la vella fossin ecològiques en un argument com un carreró sense sortida, segur que tindrien més èxit que una novel·la que només llegiràs tu, estimada Sílvia. Almenys els de les quedades dogging en gaudeixen més, se suposa que…
Continuarà…
Joan Guerola
