Xiscles de gavines 3
Tercera part
Espia pel forat del pany de l'habitació on els havia trobat en algun moment de la tarda. Li envaeix la inquietud en els segons d'espera. Ja no hi són. Quan obre, escolta i resulta evident que és buida: la barreja a suor de mascle i de perfums d'ella que tan bé coneix, el maregen i el fan surar. Això li serveix per testimoniar adolorit la força de l'engany. Cap dubte o detall li desperta la curiositat que podria passar. S'encongeix de muscles.
S'apropa a un armari i obre les portes a poc a poc. Al moment surt una nina, regalada per ell en la tornada d'un viatge, cau a terra, es posa a ballar fins que al cap d'una mica s'atura i es desintegra a trossets: la mira amb compassió. Ell parpelleja davant els vestits, la roba interior i les coses que ella fa servir per embellir-se. En acabat, de braços plegats afirma amb ràbia: pendó!
Sense sucumbir al desencís, recull l'imprescindible i sense tocar gairebé res com si resultés una habitació estranya, les empaqueta en una bossa de cuir i la roba en una maleta. No agafa gaire, la major part ho deixa. Ho fa al mateix temps que escolta al mòbil la cançó Where the wild roses grow de Nick Cave. No es turmenta més perquè una força, com la llum d'un far, l'empeny a anar-se'n a altres llocs a la recerca d'una vida diferent. Revisa les butxaques per si oblida quelcom necessari. Un cop carregat el cotxe, l'engega i surt fugint d'allà.
No l'han de perseguir el record i la incertitud dels crits, com de gavines que li estiguessin picotejant el cap: la fuetada del plaer de la dona i l'amant. No deixa cap nota perquè a ella la prefereix tant impacient com llunyana. Buscarà anhels nous en altres indrets
Joan Guerola
