Xiscles de gavines 1
Primera part
Un capvespre d'estiu un home canós camina per la vorera del passeig marítim de l'Alguer. De les trepitjades aixequen el vol coloms aprofitant els corrents d'aire. Sembla que el condueixen fins on acaba la vorera i comencen les roques, just davant del Piano bar. S'atura. Demora allà de peu. Recolza els avantbraços a la barana que dóna a un penya-segat vertical, escaient pel vertigen. Les onades entren, s'estavellen contra les roques i retrocedeixen.
Un retorn a deshora fa que l'home arribi de l'estranger abans de l'habitual. En entrar a casa es troba amb unes veus procedents del dormitori. Mira pel forat del pany i descobreix uns amants sobre el seu llit. Els panteixos d'ells, com xiscles de gavines, moren ofegats en un coixí.
L'home els recorda com punyalades que se li claven. Camina maldestre. Poc geniüt, es bloqueja i mira mar enllà. Una fiblada d'aflicció. Un lament sense fi li abaixa el cap. Darrere seu, la gent vagareja pel passeig. Enraonen, riuen o entren al Piano bar tal com una bresca d'abelles que taral·legen les cançons de Billy Joel. Al seu ritme es balancegen i beuen la cervesa que serveixen unes cambreres rosses, com movies stars, amb mini faldilles de ratlles grogues i blanques. La cançó de Piano Man, que tant els va ajudar a conèixer-se a tots dos fa temps, ja no l'atrau.
Continuarà
Joan Guerola
