Contes d'en Jan Bosch 172 Testimoni de la destrucció 5
(conte en futur fent experiment entre el realisme màgic i la fantasia)
Cinquena part
Recordarà la sensualitat d'en Miquel i refrescarà imatges de la vegada en què, de xicots, ell la va estar esperant quatre hores en una cita que ella havia oblidat. Cavil·larà perquè un bon dia el marit li podrà demanar la separació. Enmig de tanta cabòria una trucada telefònica a Alemanya li farà saber que haurà de tornar amb urgència perquè ell haurà caigut d'un pal de la llum i estarà ingressat en un hospital. Al llarg del viatge patirà tot pensant si estarà a punt de morir. No se'n sabrà avenir si una gasolinera serà la tomba d'ell i farà de làpida un sortidor de gasolina en el qual en comptes del preu i del tipus de benzina es llegirà Miquel, enamorat mort de soledat; ella llençarà un llumí i encendrà el pensament. Un cop a l'hospital s'assabentarà que no serà tan greu: només s'haurà trencat la cama.
Li oprimirà el pit la idea de deixar-lo tirat com un Robinson Crusoe, que viurà sota una palmera amb platges de sorra blanca i amb algun tauró que mostrarà l'aleta dorsal tan aviat com posarà un peu dins l'aigua. Li passarà la mà pels cabells bruns o li farà petons a la cara; no tardarà a curar-se.
Al pròxim congrés anirà enganxat a ella com els ferros hi anaven a la boca a dotze anys. Més solitari que en una plaça de poble a l'hivern, l'espera li escopirà avorriment. No tindrà converses, romandrà callat o parlarà amb to baix quan anirà a sopar amb parelles de professors: l'única solució, viure allunyat d'ella. Mentre s'ho rumiarà, les llàgrimes li mullaran la cara i les mentides. Es preguntarà si serà oportú separar‑se ara que no hi havia retrets ni baralles. Seguirà els ullals del seu gat, que intentarà treure'l de l'anarquia d'un llampec, que no sap mai on caurà. Deduirà que millor seguir amb ella.
Continuarà
Joan Guerola
