Testimoni de la destrucció 4
(conte en futur fent experiment entre el realisme màgic i la fantasia)
There's a fire starting in my heart
Reaching a fever pitch,
and it's bringing me out the dark
Quarta part
S'aixecarà d'un bot. Amb empenta, travessarà nua l'habitació i es deturarà enfront d'una calaixera per treure'n un regal per en Miquel. No es depilarà les cames. Com mai. En canvi, asseguda a la vora d'alguna cadira i amb l'esquena ben dreta es maquillarà davant l'espill, que li tornarà una cara amb faccions felices, sense rastre de la bufetada. L'esmalt li dibuixarà amb exactitud les ungles blaves. Taral·lejarà Rolling in the deep, per imitar Adele mentre es posarà un vestit comprat a Anglaterra. Ell es posarà uns texans i, tip d'esperar, seurà en un sofà per mirar el bàsquet en la televisió. En acabat, conduirà el Ford Mustang una finestra del qual estarà una mica oberta i el vent bellugarà els cabells d'ella com si fossin branques de desmais. Com quasi sempre triaran un restaurant pretensiós, dels que temps enrere impressionaven en Miquel pel preu, no pas per la qualitat. Serà un restaurant que tindrà fama de col·laborador en la defensa del medi ambient, oferirà pa biodegradable de dotze llavors i verdura ecològica, però que ben mirat sense descuidar-ne els guanys oferirà aire condicionat i permetrà fumar. Com que no serà gaire concorregut en eixos moments s'estalviaran aixecar‑se a saludar algú a mig sopar; en canvi tindran un coi de violinista aturat que tocarà per ells en exclusiva. Demanaran el que els vindrà de gust, perquè gaudiran de bona salut, tret d'una mica de flatulència de la Cleo en acabar els àpats a causa del vici de menjar a corre-cuita.
En Miquel xerrarà sobre la situació econòmica de la companyia Enher on treballarà. Si abans va divertir el cèsar, ara divertirà els capitalistes. Comentarà el colló d'enveges que alguns companys li tindran per estar casat amb una professora, per tenir un cotxe luxós, un pis de cinc habitacions al centre de la ciutat. Les enraonades normals i il·lusionades serviran per anar matant el temps fins a trobar temes més íntims i interessants enmig de les quals rebrà el regal. A les acaballes del sopar, ella
amb un cafè i una tassa de camamilla fumejant per ell que quedarà com un beneit atrapat pels dubtes de si furgar en la caixa negra de la consciència:
Continuarà sentint‑se dominat per les ales de la Cleo que xiularan per l'aire en senyal d'atac? Li podrà decapitar l'ànim esquifit tal com un nen escapçarà la cua d'una sargantana? Se sentirà sempre a gust i podrà aguantar la dependència? Es contestarà que és un home i no un conill impenitent i sense rumb que serà enxampat per les grapes de l'àguila. I ara! El coi de ximple no voldrà sentir llàstima i més aviat reconeixerà que la bufetada fou un error quan sap que no trobarà cap dona amb tantes virtuts. De déu ni do, quina barreja de dubtes i súpliques. Haurà d'estimar-la amb harmonia; més o menys, farà això.
L'endemà, com una àguila, volarà a un congrés a Algèria, però hi renunciarà, perquè li semblarà un lloc maleït per defensar les dones al món islàmic i lluitar contra el fet que els recursos del planeta estiguin en mans del vint per cent dels seus habitants. Marxarà a Heildelberg, a un altre congrés.
Continuarà
Joan Guerola
