Amb quantes deu haver estat? 5
Cinquena part
Cada nit concloc que tinc clar l'adéu definitiu fins que, de mica en mica, la por creixent atenua el pas final. Ho deixo per demà o per la setmana que ve. Mai no sé quan és demà o la setmana que ve.
M'empipa quan em retracto. No puc o no vull. Sento que la culpa se'n va i torna; n’estic fins als nassos de tot plegat.
Pànic a ser una ànima en pena davant el televisor. Odio la cuina i les dietes, no obstant ell no està embogit amb estar prim ni tenir bon tipus, ni tan sols va al gimnàs.
Farta estic de les sessions de planxar roba sense treva. D'estudiant a la facultat, jo proclamava que les tasques domèstiques no eren per a mi. Ja veig, ja, que no he encertat gens perquè fins i tot faig servir l'agulla i el fil per cosir vores de pantalons o posar botons.
Per més alliberada que una estigui, m'hi veig lligada a ell tot i que no sé si m'estima. És un home que m'agrada, en el fons l'estimo, des de quan? D'ençà que… Tothora deixo frases a mitges. No m’hi veig en cor de guardar els desitjos en una llauna. Ni perdre'm l'encant de llegir a Shakespeare, de veure pel·lícules de Hitchcock junts i de compartir cafè i croissants els diumenges al matí. Ni tampoc perdre’m sessions al Sunset Jazz Club i prendre whisky escocès.
Si ell treballa i jo no tinc feina, alguna cosa he de fer, no? Encara que no m'agradi la feina aqueixa, encara que no el suporto a voltes, hi fa res si puc atraure'l cap a mi, descordar-li la roba… En moments de sexe és immillorable.
Mentre ell està treballant jo preparo amanides quan rebo la visita d’un excompany d'estudis. El convido a cafè en la cuina, tan neta i endreçada que no hi fa res prendre’l allí mateix. Xerrem i bevem cafè… En acabat m’hi acosto. Es freguen els cossos. De sobte m'abraça, em descorda el davantal i se m’comença a sortir una teta una mica… Només porto roba d’anar per casa. Em descorda uns botons de la camisa. M’arrambla contra l'envà amb l’esquerda. Jo li descordo la cremallera dels texans. Ell m’obre les cuixes i m’enardeix.
Ara com ara, sense testimonis, no em sento terriblement mal d’haver caigut en el parany. El tipus molt seductor no tarda a venir a sopar. Ell acostuma a deixar-hi camps eixuts de boira per fer veure que no, però potser també hagi fet el mateix que jo.
Joan Guerola
