Contes d'en Jan Bosch 169 Testimoni de la destrucció 2
(conte en futur fent experiment entre el realisme màgic i la fantasia)
Segona part
En Miquel no l'envejarà pels seus triomfs ni estarà amb ansietat pendent de la seva volada al niu, cap casa. La pressió de la Cleo envers Miquel serà tan grossa que un dia li dirà que no li digui tothora que serà un bajoc amb cara d'angelet, que n'atiï el foc de la discussió. Ella encara el burxarà més intensament perquè li lluiria més el pèl si no s'ho prengués a la fresca. Un vespre ell perdrà els estreps i la mà li volarà sense que el pilot pugui fer res per controlar‑la, no quedarà ni la caixa negra. A causa de la velocitat de la mà xiularan els porus de la pell; els pelets dels dits i del dors de la mà es doblegaran com si fossin assotats per un ponent huracanat. Les ungles dels dits, com les dents afilades d'un tigre, faran sagnar l'oxigen de la sala d'estar fins que la mà s'estavellarà de manera frontal i amb violència sobre la tendresa de la dolça galta de la noia, en altres ocasions camp de roselles on havia sembrat petons. L'impacte la fulminarà amb les exigències contra el terra de marbre d'un marró lleuger, que no serà un matalàs tou com el del llit d'un dels múltiples hotels visitats per ella.
—Seràs fill de puta! Sí, dels grossos!
No havia demanat permís per pegar-li ni li demanarà perdó per haver-li pegat. Tanmateix, ningú d'ells estarà per perdre temps. Trauran paquets de Winston i ampolles de whisky. Beuran més d'unes simples copes, beuran tot el que voldran. Es despullaran, faran sexe amb violència. Ella embogirà mentre li mossegarà en qualsevol part i li esgarraparà els braços ben musculats.
—Ets un fill de puta perfecte —li dirà ella perquè de sobte tot li semblarà bonic.
I dormiran la nit morta.
Continuarà
Joan Guerola
