La temptació d’agafar el mòbil 4 (experiment amb narrador equiescent amb dues històries paral·leles)
Quarta part
Acostumat a ella, no recordava l'última vegada que va viatjar sol. Necessitava allunyar-se’n. Sempre havia sentit a companys que s'havien separat que ho havien passat malament si s'havien quedat prop de les exdones. En Màrius no va poder aguantar i li va demanar que provéssim un altre cop però la resposta fou negativa.
Hi ha bastants sots en la carretera a causa dels quals unes autocaravanes trenquen els amortidors. Es veu pobresa per arreu en forma de cases velles, de gent mal vestida i camps gairebé erms. Potser van viure així els avis d’en Màrius. Ell mai. Desitja veure la Raïssa que va estudiar espanyol a Palma de Mallorca per fer de guia de turistes espanyols a Ucraïna. Com reaccionaran cadascun dels dos? A Kíev la truca pel mòbil i ella li confirma que serà la guia del grup d’autocaravanes. Les aparquen al càmping Prosilock que dóna a un motel a prop de l'autovia d'entrada a Kíev.
L’endemà al matí els mecànics de l'expedició reparen els amortidors. En Màrius i els companys pugen a l'autobús on els espera el xofer i la Raïssa. Recorren avingudes flanquejades de monuments com ara algun monòlit, algun tanc i soldats amb armes. Travessen el riu Dnièper i visiten Santa Sofia. Mai no hauria guanyat diners a Ucraïna ni hauria presumit d'una dona com la Dolors.
—Et trucaré des del motel —diu la Raïssa, acabades les visites.
En Màrius tafaneja aparadors i es fixa en segells i monedes antigues però no li ve de gust ampliar la col·lecció que tant li agradava a la Dolors. De nou recorda quan al restaurant ell li va regalar el segon anell d’argent i ella li va dir:
—Si no et fa res, digues-me com et sents quan provoques enveja?
—No em costa res. Així, em venjo dels que em barren el pas a la borsa i en els negocis.
Casat amb ella semblava ser un home que respectaven els companys de treball i els amics.
—Però m'estàs fent servir per a les teves ximpleries —va assenyalar ella a desgrat.
—Una estupidesa? I tu fas servir als amants que tens.
La Dolors va acostar la cadira fins al límit de la taula, va deixar relliscar el cos escarxofant-se en la cadira, es va treure la sabata i per sota de les estovalles de la taula li va posar el peu sobre els calçotets. Ella movia el peu amb delicadesa. No va notar que se l’engrandís. Es va emprenyar.
Continuarà
Joan Guerola
