La temptació d’agafar el mòbil 2 (experiment amb narrador equiescent amb dues històries paral·leles)
Segona part
En Màrius engega altre cop l'autocaravana sols per avançar un metre més, aleshores torna a aturar el motor que es refreda de mica en mica. Vaja laberint només per travessar una frontera. Sort que anem de vacances, però així i tot, quin merder. Menja trossos de formatge i patates de bossa. Agafa el mòbil, marca el número de la Dolors, tanmateix perd l'interès i anul·la la trucada, ja són ganes de pagar sobrecàrrec per una trucada de tan lluny. El deixa al costat dels mots encreuats i del Sudoku, recolza el cap sobre el volant i recorda de quan l'esperava al parc.
Amb qui estaria ella ara, es pregunta en Màrius. Potser amb l'arquitecte López amb qui anava a muntar a cavall, la portava a les carreres i la convidava a brindar amb xampany. Tal vegada a l'habitació d'un motel fent sexe amb en Lapiedra, un escriptor que l'atordia i l'embadocava amb la xerrameca, però més aviat curt de pasta. Segons ella follava molt bé i més endavant la feia personatge dels seus escrits. Potser no estava amb l'arquitecte ni amb l'escriptor perquè no li semblaven que s'ajustessin a les seves exigències. La indiferència li creuà la pell.
Va recordar la vegada que ella va venir va venir cap a ell amb un vestit vermell Cacharel i la part superior que traslluïa les tetes exuberants i amb fermesa d'hortènsies. Ell es va aixecar, se li acostà i li féu un petó a la galta carregada de maquillatge.
—Em sento com aquests joves que es besen i fumen un porro —va afirmar ella amb aire primaveral.
—No es comporten bé en públic —van censurar ell.
—S'estimen, no com tu, que no m'estimes. Em fas servir per presumir i per provocar enveja.
—On tens l'anell que et vaig regalar temps enrere?
—Qui sap si me l'han robat.
—Llavors denunciem-ho a la policia.
—Ja n'hi ha prou, tant me fa això. Calla.
Ell va assentir de manera lleu.
Van sortir del parc i van anar a un restaurant. El maître els acompanyà a una taula lliure i els va donar les cartes. Un cop fetes les comandes ella va dir:
—Ahir vas guanyar a la borsa, oi?
—Sí, però no ve d'aquí —va dir en Màrius i li va regalar un altre anell amb la condició que el portés posat sempre. Mentre rebia un petó va notar que els estaven mirant i gaudia que els companys d'empresa l'envegessin.
—Com em retindràs quan em cansi dels regals? —va preguntar amb rialleta de malícia matussera.
Continuarà
Joan Guerola