La temptació d’agafar el mòbil 1 (experiment amb narrador equiescent amb dues històries paral·leles)
Primera part
En un extrem de la frontera de Polònia i Ucraïna hi ha dues fileres paral·leles de filferro. La gent de peu espera per fer contraban i no s'ensorra malgrat la tardança o l’oratge, potser per la rutina. A la cua de cotxes, en Màrius ha d’esperar per ensenyar el passaport. I ara què. Li passen més coses pel cap però no en diu en veu alta. Va al volant d'una de les vint autocaravanes del grup. Comença uns mots encreuats. Més enllà de la finestreta de l'autocaravana la gent de les dues fileres intercanvia peces de ràdio per ampolles de vodka i robes per aliments. Li recorda els mercats de segona mà o als anuncis per paraules dels diaris. I tant, són coses que els hi fan falta. Pot ser que els avis hagin viscut així però ell és un guanyador de borsa i als guanyadors de borsa no els cal fer aquestes coses. Quan en Màrius engega el motor avança un parell de metres en la cua, para el vehicle i el frena. No segueix amb els mots encreuats sinó que baixa per si hi ha informació. Dos soldats, amb metralletes i cares serioses, no fan res.
—Sembla la frontera espanyola en temps de Franco —diu un company gros amb el cigar a la mà.
—Hòstia, amb eixa lentitud et caldrà molts cigars —diu en Màrius que mou el cap d'un costat a l'altre i el fa riure.
L'esposa, que cuina a l'autocaravana, treu el cap per la finestreta i el crida perquè vagi.
—Potser no hauríem d'haver vingut —remuga el gros tip d'esperar i puja al vehicle que fa un petit vaivé.
Continuarà
Joan Guerola
