La hipoteca a final de mes 4
Quarta part
Que més volia, si quasi tenia per arribar a final de mes. Però a tothora li va planejar l'amenaça de l'Euríbor i el va somoure haver de vigilar les despeses pel temor a no arribar-hi, per la qual cosa se li creava una atmosfera de cendra. S'hauria d'haver pres les coses amb humor, com si tot anés bé.
Va decidir a sacsejar-se la tensió anant al bar a veure el futbol al canal de pagament. En el bar “Al cantó t'espero” hi havia un formiguer de gent que devia estar contenta. No estarien amenaçats a punt de perdre la feina i amb una hipoteca? Havia d'estar dret i el més probable que li tapessin la pantalla i no arribés a veure bé el partit. Tampoc se sentia prou motivat per veure el futbol en companyia. Li calia alguna cosa diferent.
Va seguir caminant enfront de la façana blavosa d'un pub, del qual se sentia música a través d'una finestra. Força millor això que haver d'aguantar el cant de les gavines que eren a sobre la seva teulada. Com era que hi havia a tot arreu gent que es divertia? I ell, ancorat a les quotes hipotecàries, a les notícies de la premsa que asseguraven que als funcionaris els baixaran la nòmina, lligat a una dona que no l'escoltava.
S'hi va trobar amb el vidre il·luminat d'una finestra del pis de la seva amiga. Millor si li enviava uns WhatsApp. De seguida va anar cap a la porta de l'edifici, va prémer un botó de l'intèrfon, es va identificar i ella li va obrir al moment. En l'ascensor es va adonar del que feia i també el va dominar un pic d'alegria en veure la porta oberta i a l'amiga que l'esperava al rebedor.
—Hola guapo. Quina sorpresa. Encantada de què hagis vingut —li va dir ella i va acostar la galta a la cara de l'Arcadi perquè li fes un petó.
Es vam asseure al sofà, vam prendre unes copes i vam parlar de les coses importants que els havien succeït en els últims anys, sobretot del boom immobiliari.
—M'he comprat un pis i he de fer esforços per superar les dificultats per haver d'anar pagant a poc a poc: quin remei em quedava.
Li va servir una cervesa i van menjar carn freda i uns tacs de truita de patata.
—S'ha ajuntat la gent que es queda sense feina i amb hipoteques per pagar. Com els veïns de davant meu que el vaig trobar plorant perquè van perdre la feina i van ser desnonats —li va dir ell—. Deuen d'haver anat a viure amb els pares d'ella.
—Sempre em deies que nosaltres dos teníem molta química —va recordar ella de sobte quan eren companys de l'institut.
—I la continuem tenint, no?
—Però no has vingut mai … —li va dir ella que va servir dues cerveses més.
Es va sentir el crit del gol a la llunyania.
—El partit ha acabat. Millor anar-me'n.
L'amiga va posar la seva mà per dins de la camisa d'Arcadi i li va dir:
—Aquest partit també està guanyat. Vine que et mostro la meva habitació, tinc un llit molt bonic. No ho havies pensat?
Van beure de les copes i es van magrejar. Es pot passar-ho de tot inclús de les quotes de la hipoteca que vaig aconseguir sense més problemes. De les crisis sempre s'aprèn alguna cosa.
—Serà millor que marxi.
Vaig caminar de tornada a casa i, en passar per una casa d'ocupes, em vaig adonar que ells no pagaven hipoteca, ni llum ni aigua. Podria aguantar les dificultats econòmiques i seria una víctima més de les clàusules sòl.
Joan Guerola
