L’hipoteca a final de mes 3
Tercera part
Va seure sobre la funda que cobria el sofà i va deixar a un costat les cartes que havia pujat de la bústia. Gairebé totes de bancs i de partits polítics en època d'eleccions. Malgrat que les eleccions no li servien per frenar la pujada de l'Euríbor, millor que n'hi hagués a veure si un nou govern era capaç d'aturar la destrucció de llocs de feina. Va obrir els sobres, va traure les fulles de dins i les va retenir en la mà per formar una muntanyeta, com si alguna pogués contenir la solució als problemes. N'hi havia factures d'aigua, gas, llum i telèfon; també els resguards del préstec de la hipoteca. Al mateix temps va trobar promocions de targetes de crèdit i plans d'inversió; damunt feien befa. Que n'eren de malparits, per a què li ho oferien a ell que tenia el just per passar el mes. A sobre, li va arribar un rebut del banc en què li demanaven dos-cents euros més per atendre els pagaments d'interessos i amortització que havien quedat endarrerits. Que fotuda estava la cosa: amb el capital pendent tenia tall per pagar. Si no podia, hauria d'implorar al banc que es prorrogués el rebut d'alguna mensualitat o hauria de pensar a renegociar la hipoteca per pagar menys al mes.
Ho deia a la Daniela, que no l'escoltava gens. Es va aturar a pensar en una amiga d'ell que estava separada i que administrava sola tots els béns, sobretot era més moderada a l'hora de gastar. En canvi, ell no podia tenir un romanent de diners per fer canviar els pneumàtics del cotxe o per anar al dentista, ja que li havia saltat l'empastament d'un queixal que esperava des de mesos.
—Estem escurats i a sobre li compres al noi un altre reproductor de música. Acumules trastos i més trastos i al final no hi cabrem en el pis nou.
—La veritat és que no sé per què et poses així.
—Doncs ho hauries de saber.
—Tenim suficient per arribar a final de mes, no?
—Tenim el just —va dir ell i va fer un glop de la llauna de cervesa—. Busca pel mòbil els supermercats més barats.
—Necessito anar al metge privat per posar-me a dieta. Espero que no em diguis que no hi vagi.
—Guaita, com tinc les dents. No hi ha diners per a un metge privat, vés a la seguretat social.
—Allà no hi vaig.
—No mengis tant.
—No tinc voluntat, no sé què em passa, vull l'opinió d'un expert —diu la Daniela.
I, per si fos poc, al moment el fill va arribar i va dir:
—Busco feina i no l'aconsegueixo.
—Fora que no vagis anant cap a guanyar diners no poden haver-hi capricis. Ja saps, doncs, camí i via ampla.
—Ja veuràs com trobo alguna ganga.
—Vols anar a trepitjar carrers per vendre jocs i llibres, o bé per ficar propaganda a les bústies? No duraràs ni un parell de dies.
—Segur que això no ho faré. Ara dóna'm diners —va dir sense consideració i resultava evident que només li importaven els seus desitjos.
—No n'hi ha —va dir l'Arcadi amb veu enèrgica mentre el fill es va donar la volta i, escoltant Fito Fitipaldis, se'n va anar cap al carrer—. Espero que no vagis a beure cervesa amb els amics.
—A reveure, nen —li va dir el fill al pare.
Continuarà
Joan Guerola
