Amb els avantbraços contra la paret 1 (experiment de narrador en segona persona)
Homenatge als nens violats
Primera part
Per allà ve. Sents inseguretat. Ganes de fer mitja volta i fotre al camp, de marxar corrent amb les cames que toquin el cul. Et vols morir, només que poguessis fondre’t uns minuts. Hòstia, tio, reacciona. Te la fotràs d’oros contra ell si no canvies de vorera. Saps que algunes memòries recurrents i indesitjades et fan molt de mal. A tu t’agradaria creure que tant se te’n fot. La veritat és que veure’l et fa de mala sang. Si no li passes la cartilla i li dius quatre coses ben dites, el dolor segur, segur que resta dintre. Planta-li cara, cony, digues-li el que només tu saps. Tu i, és clar, ell. Quina por si les memòries et duren una pila d'anys alhora que et vas debilitant. Les has tingut ben present, eixes memòries, oh i tant! Si se t’oblidaven, si passaves més tranquil una temporada, els malsons te les feien recordar, per recaure de nou en eixa teranyina, malgrat tot no vols parlar-ne ni entrar en detalls.
Saps a la perfecció que l’ociositat i la mandra de l’estiu del 1962 també va ser de fullejar i llegir còmics durant el ple migdia, sota un gessamí al pati de casa de l'àvia. A la mateixa casa, s'allotjaven els oncles i els cosins de la capital. Ell n’era un. Massa bé saps, i tothom també, si més no això crec, que era un malparit.
Just quan, després de sant Joan, el col·legi era tancat pels monjos, dels quals també ara diuen que han comès abusos sobre nens. Algun, com a mínim, quan s’ha fet adolescent o jove de vora vint anys, s’ha armat de valor i ha parlat. Va fer una extracció de dins el cervell. Fes-ho, treu-te la vergonya, encara que sigui als quaranta i tants. Molt millor, enfronta’t ara mateix que el tens ben a la vora.
Els de la capital venien a passar un mes de vacances cada estiu i els ho consentien quasi tot, l’àvia i ton pare. Ell, un falangista que treballava d'encarregat en una de les fàbriques tèxtils del poble, no feia vacances. Controlava telers i treballadors de tota una planta i amb el que guanyava hi havia per menjar. Ja li haurien pogut pagar més, quina merda de sou, sí, no? Per anar menjant i poca cosa més tot i ser falangista i rotllos d’eixa mena. A vegades li tocava el torn de nit i també feia hores extres, per això tu havies d’aguantar: no tenies cap tipus de capricis, xaval. I de l’aprenentatge en el grup escolar del poble era gairebé nul, res de col·legis com el d’ell. Així que quan els oncles et portaven còmics, dèieu tebeos, te n'alegraves i no et cansaves de llegir-ne.
Continuarà
Joan Guerola
