Millor callar 7 (experiment per mantenir el to de la veu narrativa)
Setena part
L'Eva no va aixecar la mirada del plat durant la gatzara de renecs del pare. Qualsevol insinuació podria ser motiu perquè li arranquessin alguna cosa sobre que va ser ella qui va posar la corda.
—Calma't, calma't o et farà mal el sopar.
—Que va ensopegar amb una corda, ha! —va repetir el pare amb veu alta i amb punys ben tancats—. Vaja ximpleria. Que es faci fotre.
Perquè sabés com n'era d'empipador, el pare de l'Eva el va visitar a veure que.
—Que t'ha dit el metge? —va preguntar ell, que era el germà major.
—Ara m'ho ha embenat i potser m'ho enguixarà demà —va dir en Robert
—Si volies una aixada per cavar vinya, haver-me-la demanada en qualsevol altre moment.
—Escolta, jo també he viscut en la casa fins que es va repartir l'herència. També és una mica casa meu, no?
—Abans. No pas ara. I tu t'ho agafes com si fos teu, encara. El mal, que a llarg termini et comportis com si ho continués sent, amb tot el dret.
—Pensava agafar l'aixada d'on tens tu les eines i així no empipar-te per si feies la migdiada. Creia que no et faria cap nosa així. Et penses que perquè ets el major pots venir a fer-me crits. I tu què, sempre enganxat a beure una mica més del compte.
—Ets més burro que taló. Sóc més gran i més fort que tu i si no fos per la meva família, estaríeu en la merda.
—I m'ho soltes així, sense més —li va dir en Robert, assegut amb el tors una mica cap endavant—. No t'estàs enganyant?
—I com vols que t'ho digui? Saps de sobra que hi ha coses que no les has fet com calia. El que dic és senzillíssim. Suficient.
—Em sembla que vas de sobrat. Que vas per damunt meu, només per ser el meu germà major —va dir en Robert que per moments es va preguntar i es va espantar per si es referia a quan van estar la dona d'ell en el galliner. Va tractar de calmar-se, es va aixecar i va caminar per la sala d'estar—. Ja que t'interessa tant arreglar la vida dels altres, per què no arregles la teva.
—No tens necessitat de creure'm, això és cert. Per què no vas pensar que entraves en una casa que no era la teva i que podies espantar algú. A més a més, ara veurem qui et verema les vinyes si tens la cama trencada. Potser ho farà la teva dona?
—És inútil total. La veritat és que no tenia ni idea que podria passar-me això.
—La gent del poble xafardejarà de seguida —va dir el major.
—Em sap greu. Em sap greu —va dir en Robert de manera automàtica i prou incòmode.
—Vinga, no discutim més. Me'n vaig cap a casa. Per poc que pugui ja passarem algú a veure't i portar-te menjar si ella no en té preparat. Quina feligresa tan devota que és. De l'església no surt i s'oblida de la feina de casa.
—Tots no tenim la sort de tenir una dona com la teva.
El rellotge va continuar marcant la mandra estival.
El metge el va enviar a la capital i el germà major el va acompanyar. Li van fer radiografies i la hi van enguixar perquè la tenia feta pols.
Continuarà
Joan Guerola
