No t’ho perdis 6 (experiment narrador en estil lliure indirecte)
Sisena part
La Berta no deu amoïnar-se gota pel que sent. Quan ja s'ha menjat la meitat de la pizza amb la flaire del formatge fondit que s’estira en filets prims, beu aigua. Sense voler es gira i nota punxades als abdominals. Per què haig de fer tantes sessions de pilates i aquagym. No s’obsessiona per estar prima, això sí, tampoc vol tenir uns quilos de més. Segueix escoltant la conversa encara que li dol l'actitud dels joves. I a ella què? Per què li ha de fer nosa?
—A nosaltres, ens agrada tota classe de dones —diu un noi.
—Fa de mal dir, els homes sempre diuen el mateix. Però a l'hora de la veritat no és així. Amb mi no comptis —s'afanya a dir una.
—Potser sí, però ens agraden totes —diu el mateix noi.
—Ja t’he dit que no m’ho crec pas, que és mentida. Fixa't quines dones hi ha a les cadenes de televisió i en les revistes. I se us en van els ulls.
—És clar, han de vendre el producte, el programa o el que sigui. Les caretes de la tele només són maquillatge i roba molt cara —diu un altre noi.
—Per culpa de les revistes i de les cadenes ha canviat la moda.
—Va, tia. No estaràs molesta per això? —pregunta el primer noi.
—No m’ho diguis, però és la veritat. No m’agrada que em vulguis fer combregar en rodes de molí. Quan jo era petita, això passava una mica, amb poca cosa n’hi havia suficient. A l'escola pensàvem en altres coses. Ara és de bojos. Una nena no pot pensar amb això.
—Si ho mires d'aquesta manera… —diu el primer noi.
—Per culpa de la Hannah Montana, les nenes van boges per estar fashion. N’hi ha algun tio que no m’agrada com en tracta. Tenia tan mal rotllo que el vaig engegar i al final vaig acabar comprant-me un gos.
La Berta sent el rum-rum, però no s’hi fixa. Recorda quan per sota de la taula recolzava el peu sobre el punt dels pantalons on era el penis d’un dels acompanyants seus. Desitjaria que algú se'n recordés d'ella, massa sovint sola. No es refia de separats i divorciats que no es conformen amb una dona sinó que en burxen diverses alhora. El cor d’ella s’obre a algun home amb sensibilitat i amb respecte; de ser possible no pelat. Ella furga a la pizza per treure el poc formatge de sobre del tros restant, igual com si furgués només per sobre del passat. Que hi fa ella sola com una estúpida allí? Ja hi ha estat massa estona. Pren la bossa i se'n va conscient que del futur només veu ordinadors, mòbils, telèfons fixos i gimnàs. Encara que la desesperen, de vegades la candidesa del contacte amb la gent l’anima.
Un cop a casa, es treu la roba en el dormitori i seu sobre el llit. Encén la llumeta de la tauleta de nit. Algú l'atreu cap a ell; li agradaria però no. Prendria un bany però s’acaba de dutxar al gimnàs. Es queda en roba interior per posar-se crema a cames, braços i, amb una altra diferent, també a la cara. L'habitació fa olor de pell encremada. Es mima i posa música de Puccini. Alguna vegada cal fer-ho, no? Es posa la mà sobre les calcetes, enmig de les cames i mou el dit per fer redonetes dibuixant el sexe. Quant de temps sense ni tan sols recórrer-lo amb el dit que puja i baixa com en una atracció de la fira. Moments de deixar-se portar per l'ara, sense fer projectes; sovint no duren més que el moment de pensar-los. S'hi acarona portada per una mà que no para. Necessita fer-ho, amb l'Andreu ja oblidat, al ritme de Sous le dôme épais (Dúo de las Flores) de Lakme. Em queden pocs anys per mimar-me i gaudir del sexe, encara que sigui així, encara que sigui així.
Continuaré treballant cada dia vuit hores, aniré el gimnàs, em giraré d’esquena a les altres dones i a noies que porten bosses plenes de potingues per passar-se mitja hora empolainant-se amb tota naturalitat. No t'ho perdis, em dic.
