No t’ho perdis 5 (experiment narrador en estil lliure indirecte)
Cinquena part
Amb els cabells una mica mullats se'n va. La sessió de pilates i la dutxa li han despertat la gana. La ment en suspens per no pensar en impertinències. Tot plegat vestuari i gimnàs la deixen buida. La gent, amb fredor i grolleria, va a la seva bola preferint auriculars i mòbils al tracte amb persones. Difícil rossegar l'escorça de la falta de calidesa.
Fa ànsia la casa i faria a desgrat el sopar. Abans que a un xinés amb una cinta mecànica per on passen el plats, entra en una pizzeria propera al gimnàs i que la crisi ha deixat gairebé buida. Demana una pizza de quatre formatges i envia a la porra el règim. Mentre espera que la coguin, un cambrer li serveix l'aigua fresca amb gas, també li porten un platet amb olives trencades. Podria emportar-se-la en una caixa de cartó: més barat. Tanmateix, li agrada ben calenta amb el formatge fos, si se l'emporta a casa, arribarà freda. Li posen plat, forquilla i ganivet; espera una mica que la hi portin, que de debò no tarda gens. Quina olor tan deliciosa. Mentre se la menja i, a falta de res millor, es posa a escoltar la gent de la taula del costat quan una noia, a qui sembla haver vist al gimnàs, diu:
—M'he engreixat.
—Ara pla! Ja deia jo que m'agrades més, que trobaré d'on agafar-te —diu un noi en to frívol. Ell fa una mossegada a una pizza de pernil amb bolets. Les marques que la pizza li deixa en els llavis les fa desaparèixer passant-hi la llengua. En acabat, ho completa amb el tovalló de paper. La mastega a gust amb grans moviments de boca.
—Coi! Tu sempre tens d’on agafar-me. No era que t’agradaven les noies més aviat primes?
La Berta ha sentit dir que alguns van al gimnàs a lligar. A ella ja ningú li diu res. Veu com el mòbil paralitza la conversa dels joves. Captiva l'atenció de la noia que no pot evitar prendre’l amb la mà. Toca la pantalla amb la punta dels dits: cap novetat. La immediatesa de saber si hi ha quelcom nou.
—Aiiii, si pogués fer el que jo desitjo. Mira, en això que estàs grossa em prens el pèl. Et veig igual —diu ell.
—He sortit a menjar pizza dues vegades i avui tres —diu la noia.
—Però si del gimnàs no surts. Et matxuques allà dins.
—No m’ho crec pas! T’ho juro, una mica més del compte que menjo i ho noto amb els pantalons de seguida.
A la Berta li avorreix el tipus de conversa que gira entorn del mateix, però no hi ha ningú més al local. A ella li interessaven més les que feia amb l’Andreu o les situacions compromeses quan ell estirava la cama per sota la taula i li posava el peu prop del sexe. No t’ho perdis, es diu tot i això, potser se’ls escapa alguna cosa diferent.
—Carai, sempre amb el mateix rotllo de si està prima o no.
—Si m'engreixo, tinc més por a la crítica de les dones que a la dels homes. Vosaltres no sou tan cruels.
Continuarà
Joan Guerola
