No t’ho perdis 4 (experiment narrador en estil lliure indirecte)
Quarta part
No em fa res fer servir altre cop el telèfon i l'ordinador en la feina encara que em desesperi. Tanmateix, encara millor si tingués la família junta. La desaparició va ser amb menys espai de temps que la posta de lluna. Per Déu, què vaig fer malament. No, no és lògic que no pogués fer alguna cosa per evitar-ho. Es menysté, no sap com va succeir. I si ell hagués mort allà mateix? Ella hauria sentit una alenada de llibertat amb un cos més tou i no subjecte al jou dels capricis del marit. I què si no va més a ballar al club. No, no hauria de morir sinó ella hauria de treballar el doble per atendre els nens. És clar que si no s'haguessin separat, la sensació bèstia del desig de sexe no s’hauria perdut, ni tampoc haurien marxat els nois, o sí.
Altre cop a la feina. Quan té a punt uns documents, s'aixeca i va d'un costat a l'altre per portar-los. Entra al lavabo. Dur estar sola, i tant! Sense esperança de trobar un home, com d'altres dones que viuen soles. He atès al despatx senyors que viuen amb dones molt més joves com l'altre dia un home de seixanta-tres i la parella una noia de vint-i-tants, un senyor que té una filla major que la companya. Els homes de la nostra edat prefereixen dones forasteres més joves.
Al vespre torna al gimnàs. Tothom fa servir massa temps i diners en tenir un aspecte físic maco, per a què? Vull castigar el cos amb el Pilates perquè he de millorar l'esquena i l'osteoporosi. També provo ioga per aixecar l’ànim. No t’ho perdis, m’han dit. Està bé, sí. En algun moment de la relaxació li apareix de nou l'exmarit. Retrets i baralles, és clar, n’hi va haver. Sense exagerar. Tanmateix, va dir que ell se n'anava a fer un volt, sense saber que ja no tornaria. Que ell volia viure més. Quantes vegades ella es va preguntar si li donava suficient satisfacció sexual, si no menjava bé a casa, si gastava massa o si li faltava al respecte; més i més preguntes sense trobar una resposta convincent.
Surt de la sessió de ioga com si surés i amb un ensopiment que se li desapareix de sobte en arribar a l’espai de màquines quan li sembla veure a l'exmarit amb vestimenta de gimnàs corrent per la cinta. Tot d'una, baixa velocitat i fa un petó a la dona jove de la cinta del costat. La Berta l’esguarda fixament com una ferida reoberta; li fa venir nàusees. Respira amb agitació engegant en orris la calma que acaba de donar-li el ioga. Li puja un atac de ràbia amb ganes d'anar-hi i ventar-li dues plantofades davant de tot el món. S'acovardeix perquè pot sortir malparada. Després de tot, a hores d'ara no li fa el pes que torni amb ella. Que pot esperar d’algú que li va fallar com una branca que es trenca i d’algú pel qual ella no significa gaire.
Llavors nota calma i alleugeriment com si hi haguera buidat ràbia i ressentiment, com si s’haguera netejat per dins, com si ell fos un tipus estrany i no l’hagués llastimada.
Una veurà sortir el sol sense teranyines, sense entrebancs. Convençuda i sense dubtes d'això, se'n va bellugant el cap. El millor, prendre-ho amb tranquil·litat, per això es dutxa i va a prendre una sauna. Obre una porta i una ràfega de calentor l’inunda. Després que s’hi asseu resta tranquil·la. Tanmateix, no pot evitar la imatge de l'exmarit besant la dona jove. Potser s'ha confós. En eixos instants una altra dona es depila dins de la sauna i una altra es treu pells mortes: porques. Surt de seguida, agafa les coses i es dutxa, se'n va a l'armari i es vesteix ignorant a totes les nenes i tota la pesca.
Continuarà
Joan Guerola
