Un més del muntó? 4 (experiment de narrador omniscient)
Quarta part
Algun porta cap afaitat i barba, a més de braços plens de tatuatges. Els fa un gest de fàstic. En canvi, es relaxa mentre la fa petar amb l'Ernest, immobiliari de cinquanta i pico anys vingut a menys, que només va al gimnàs algun dia aïllat. Practica bicicleta, l'el·líptica i corre en la cinta a força velocitat i de vegades amb inclinació amunt. Li passa que a voltes no hi va mai, ni en cap de setmana perquè igual ha d'acompanyar clients russos a visitar a cases en la costa, igual li pot tocar en diumenge matí com a les dotze de la nit de dissabte o diumenge. A canvi, guanya fortes comissions per la venda de cada casa la qual cosa li permetrà tenir la jubilació als seixanta. O la fa petar amb un altre que es dedica a la borsa. Aquest altre, si té sort, ensopega uns moments per anar al gimnàs cap a migdia. Pot controlar els canvis borsàtils amb el mòbil. L'exercici els fa afluixar l'absorbent de l'angoixa de les preocupacions i els relaxa la tensió dels músculs. Se n'oblida de tot al gimnàs. Tant l'Ernest com el que juga a borsa busquen una seguretat, com la d'en Jordi.
Sovint ell es diu: no m'hi vaig estar sense dir res a ningú. El rotllo d'aguantar acudits i cançons que senten els que porten auriculars no m'interessen, prou que ho sé. Menys m'interessen els que van amb els mòbils per anar donant cops d'ull amb si hi ha alguna notícia. Sembla que miren més el mòbil del que fan exercici.
Potser algú pensa d'ell que és un tipus estrany que cada matí va al gimnàs a fer-se veure. Ho té clar: gens ni mica, me'n sento, només busco entretenir-me mentre guanyo una mica de resistència i múscul que em fan sentir més viu. Tanta gent que hi va, per què he de ser jo estrany. Un més del muntó. La veritat és que podria anar a caminar, córrer o fer bicicleta al parc o per les vies verdes del carrilet. Qui sap si seria millor. Però massa gossos a les vies verdes. No m'agraden els gossos, menys encara si em lladren.
No suporta aguantar el tipus que, mentre alça peses, fa crits de boig i quan acaba les llança contra el terra. El posaria al calabós i li faria picar i trencar pedra en alguna pedrera del campament. Tampoc el tipus eixe que, després de fer servir una màquina, deixa un reguitzell de suor que degota pel respatller. Jo li giraria la cara a bufetades.
Continuarà
Joan Guerola
