Un més del muntó? 3 (experiment de narrador omniscient)
Tercera part
Alguna volta li ve de gust fer una activitat dirigida. No a Pilates ni Body Balance perquè hi ha massa gent, en especial dones. En canvi, a recepció pren un bitllet de reserva per fer spinning. Entra a la sala, deixa la tovallola sobre una Tomahawk, surt a omplir d’aigua l’ampolleta i, en tornar a l’indret, s’assabenta que algú fent el despistat l’hi ha pres i s’hi ha encamellat sobre el selló alhora que la tovallola d’en Jordí és sobre el terra verdós plastificat. Que s’hi posi fulles, li diu el nou propietari, que no vol baixar.
Se li creuen els cables i li apareix el pendent militar: a qui se li acudeix ocupar just la d'ell! Torna a recepció on arma tal escàndol que els crits se senten més que la música de la sala de spinning. Mormola la recepcionista amb tot un reguitzell d’objeccions. En acabat, posa de potes amunt el director del centre.
—Què passa, que no hi ha respecte aquí? Al tipus eixe el faré fora a empentes la pròxima vegada que… La mare que el va matricular.
—Em sap molt de greu. De debò que no tornarà a passar. Ja sap. Són confusions que passen sense voler —li va dient el director.
Li costa acceptar les excuses amb naturalitat.
—I un colló! Excuses de mal pagador. No em mamo el dit, saps? —diu tot i l’esforç de no fer-se de més mala sang.
—Vostè creu que no fem el possible perquè es compleixin les normes?
—Positiu. Correcte.
Ell es seca la cara amb la tovallola i frega la ràbia que desapareix un xic.
—No em malentenguis. El que jo dic es tracta d’una operació simple. Tothom que s’excedeix més enllà de les normes del centre el fan fora i li deneguen l’excés, però prefereixen els guanys econòmics a la qualitat.
—Home, excedir-se una mica, ho fa bastant gent. No hem de capficar-nos per cosetes així, veritat?
—Home, primer no em generalitzi ni m’inclogui amb els altres. Segon no cal donar-hi tantes voltes i actuar més.
A en Jordi, li sembla oportú acabar ja. De debò que potser n’està fent un gra massa. Tanmateix, qui sap si ho ha fet a posta l’individu que l’ha deixat en evidència quan l’hi ha ocupat. No es pot raonar amb un tipus tan boig i maleducat. Se’n va renegant amb el seu caràcter com una maledicció fins a la sala de màquines i s’entreté fent diverses exercicis mentre ataülla el culet preciós d’una noia negra que aixeca pesos.
Continuarà
Joan Guerola
