Qui està lliure de què? 6 (experiment de narrador càmera)
Sisena part
En una era, es fica vestit dins el munt de palla, xopa de les tempestes de tardor. Es cobreix excepte el cap. S'hi adorm de seguida però amb atenció davant de possibles soroll. No sent l'arribada d'un grup de joves proveïts de pedres i pals. A uns metres d'ell, s’arramben darrere el tronc d'una alzina surera.
—Som-hi, comencem per apedregar-lo —diu un.
—Vinga, llestos, ja! —diu un altre. I com dirigint-se a en Benihata li crida—. No et moguis.
Enmig dels crits com udols de llops, ells deixen anar pedres que cauen sobre la palla sota la qual s’hi amaga. Li suavitza l'impacte i el protegeix. Les llancen amb intenció de fer mal. En acabat, surten corrent amb pals i li claven una pallissa com si el dilapidessin. Un dels joves arruixa la palla amb alcohol i un altre diu:
—Vinga a punt de calar foc a la palla. Ei, tu, fes metxa amb l'encenedor de pedra i l'encendrem.
—No, home, no. Voleu dir que no ens passem? Si el matem, no podrem jugar més amb ell.
Benihata no diu res. Només plora. Els joves riuen i riuen.
—El fill de puta pot aguantar molt el dolor. A sobre dorm al ras gairebé i, tot i el fred, mai està malalt.
—Si et cremem i et mors, segur que diràs que tindràs una vida molt millor que la tens ara —li diu a Benihata—. Encara ens donaràs les gràcies. Tu no tens remei.
Hi arriben els pares i alguns homes entre ells el Torrao que diu:
—Anàveu a encendre la palla? Quiets! Quina barrabassada, no teniu altra manera d’entretenir-se? Feu feredat, collons!
Es posa dret i fet una fúria, davant de Benihata, amb una escopeta a les mans.
Algun dels nois es queda amb el braç en l'aire aguantant un encenedor. Els mira als ulls amenaçadorament.
Continuarà
Joan Guerola
