L’herència 4 (experiment de narrador equiscient)
Quarta part
Les collites ja es pagaven mal, i cada volta hi havia més plagues que atacaven els conreus. Va aparèixer una plaga de conills que rossegaven les soques dels fruiters i es menjaven els brots més tendres de la fruita, també devoraven els primers brots de la vinya. No aconseguien eliminar-los ni amb l'ampliació del període de caça ni amb l'organització de batudes ni amb l'ús de furons per a treure els conills de l'interior dels caus.
—Ens encomanarem a sant Galderic perquè acabi amb els conills —va dir el seu, que s'ho prenia de broma.
—O els farem processons perquè ens ajudin a matar-los —va dir un altre que fumava un caliquenyo.
—Això no, que s'emprenyarà Sant Antoni —va dir un altre.
—Plagues de conills i plagues de mandataris de Brussel·les. Com ens foten, els malparits. Volen que siguem més competitiu per a produir raïm i fruites d'un sol ús.
L'odi arribava al pic quan en parlaven i quan, d’acord amb el que feien els governs, s'endevinava el desig d'acabar amb eixa agricultura.
—Vatua l'olla, és que voldrien que arranquéssim les vinyes en plena producció, a canvi ens donaven una subvenció de quatre-cents euros.
—Hòstia. Alguns pagesos encara estan ben contents amb les subvencions. Per què collons semblen tan contents si amb eixes subvencions de merda van acabar amb l'agricultura —va dir el seu germà—. Quan res té sentit l'odi et consumeix. Els que manen només volen que siguem jardiners que tinguin cura del paisatge per als turistes d'Europa. Ni que servíssim als amos d'un mas. Què s'han cregut.
Ell va fer un gest de enuig.
Continuarà
Joan Guerola
