- Publicitat -
L’herència 2 (experiment de narrador equiscient)
Publicitat
Segona part
Assegut en un balancí, el seu germà observava per una finestra d'una habitació com d'un BMW sortia el fill amb vestit i corbata i amb el mòbil que es va posar en una butxaca. Li preguntava si volia seure una estona i si volia prendre alguna cosa. Ben mirat, camàndules innecessàries, ja que el fill només el va saludar amb unes paraules bròfegues. En dues hores, va arreplegar algunes coses, les va ficar en una maleta i en una bossa i les va portar fins al maleter del vehicle. Una vegada ho havia enllestit, va treure un mòbil d'una butxaca dels pantalons, i el va mirar una estoneta. En acabat, va pujar, va deixar el mòbil en un mecanisme que l'aguantava i va engegar el motor. Va alçar el braç per dir-li adéu i, a mesura que s'allunyava a tot drap, el soroll es va anar marcint.
Per un moment va pensar que el mal cuat de fill volia fer un volt pel poble a presumir i que recularia. Va esperar assegut i, en veure que no retornava, va plorar amb amargor. Havia estat castigat amb un fill que s'havia begut l'enteniment. No sabia per què.
La majoria dels joves de l'edat del noi havien anat a treballar a les fàbriques tèxtils. Semblava que eixos nois s’hi feien molt amb els pares, els ajudaven amb els camps durant els caps de setmana però el fill gens. Resultava evident que això del camp no era per ell. A la llarga, la manera de vantar-se i l'ambició extremada li podien resultar fatal. Qui gosava dir que l'actitud del fill esquiu estava bé o mal en uns temps que tot es consentia i s'acceptava. Tanmateix, en la distància i amb els dolors dels ossos encarcarats, va desxifrar el silenci que regnava el vespre a casa. Emprenyat, disseccionava algun mètode d'escarmentar-lo. Es va quedar una estona en mans del dubte i es va dir: on vols anar. Déu meu, encara sort que no has fet cap disbarat.
Continuarà
Joan Guerola
Publicitat
