- Publicitat -
Publicitat
La culpa
Les gotes del ruixat li aigualien les llàgrimes al final de l'enterrament. Llàgrimes i gotes li deformaven la visió mentre accelerava el pas com si tingués por de no tornar. Per ell era anar i tornar, pel mort no va tornar: el més gran sotmetiment. Tan aviat l'home va sortir del cementiri va entrar al cotxe. Va reclinar el cap al respatller del seient i va posar un braç sobre el volant. No hi va pas afluixar tensions. Va beure un glop de whisky per fer front a la imatge nítida del riu de sang que havia trepitjat la seva sabata quan va tancar la porta de l’habitació dues nits enrere.
Joan Guerola
Publicitat
